Month: febrer de 2016

Pluja

pinzell i tinta xinesa Deixa un comentari
IMG_0439

Marc Vicens, 2014.

CEL EMBOIRAT

Del teu esguard, diríem, que és de vapor cobert;
el teu ull enigmàtic (¿és blau, és gris, és verd?)
adés i ara tendre, somniador, cruel,
reflecteix la indolència i el pàl·lid to del cel.

Recordes aquests dies blancs, tebis i velats,
que fan desfer-se en plors els cors encativats,
quan, agitats, retorts per un mal insabut,
els nervis escarneixen l’esperit abatut.

Ets sovint com aquests horitzons esplendents
que il·luminen els sols dels tardorals rellents…
Tal com tu resplendeixes, ¡paisatge plujós
que incendien els raigs caient d’un cel boirós!

¡Oh dona perillosa, oh climes seductors!,
¿adoraré, de tu, nevades i gelors,
i sabré aconseguir d’aquest hivern tenaç
uns plaers més aguts que el metall i que el glaç?

 

Charles Baudelaire, Les flors del mal. Versió de Xavier Berenguel. Editorial Edhasa, 1990.

Postures

pinzell i tinta xinesa Deixa un comentari
IMG_1703

Marc Vicens, 2016.

La postura es, com ya hemos dicho, el elemento más fácil de observar y de interpretar de todo el comportamiento no verbal. En cierto modo, es preocupante saber que algunos movimientos corporales que teníamos por arbitrarios son tan circunscritos, predecibles y –a veces– reveladores; pero por otra parte, es muy agradable saber que todo nuestro cuerpo responde continuamente al desenvolvimiento de cualquier encuentro humano.

Flora Davis, La comunicación no verbal. Alianza Editorial, 1983.

 

Dues amigues

pinzell i tinta xinesa Deixa un comentari
IMG_1632 2

Marc Vicens, 2016.

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d’homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies. Edicions 62, 1989.