Pluja

IMG_0439

Marc Vicens, 2014.

CEL EMBOIRAT

Del teu esguard, diríem, que és de vapor cobert;
el teu ull enigmàtic (¿és blau, és gris, és verd?)
adés i ara tendre, somniador, cruel,
reflecteix la indolència i el pàl·lid to del cel.

Recordes aquests dies blancs, tebis i velats,
que fan desfer-se en plors els cors encativats,
quan, agitats, retorts per un mal insabut,
els nervis escarneixen l’esperit abatut.

Ets sovint com aquests horitzons esplendents
que il·luminen els sols dels tardorals rellents…
Tal com tu resplendeixes, ¡paisatge plujós
que incendien els raigs caient d’un cel boirós!

¡Oh dona perillosa, oh climes seductors!,
¿adoraré, de tu, nevades i gelors,
i sabré aconseguir d’aquest hivern tenaç
uns plaers més aguts que el metall i que el glaç?

 

Charles Baudelaire, Les flors del mal. Versió de Xavier Berenguel. Editorial Edhasa, 1990.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s