Marc Vicens, 2016.
Neteja
Month: Març de 2016
Mitges parts
Marc Vicens, 2015.
¿Dijiste media verdad?
Dirán que mientes dos veces
si dices la otra mitad.
Antonio Machado, Poesías completas. Editorial Espasa-Calpe, 1988.
Vindico
Marc Vicens, 2016.
Vindico, doncs, prioritàriament, l’educació dels ulls, que tan sols aprenen a veure-hi mirant.
Antoni Llena, Per l’ull de l’art. Editorial La Magrana, 2008.
Pietat
Marc Vicens, 2016.
L’ESTRUCTURA
Sigues pietós quan seràs poderós.
El manteu i la sotana són la disfressa
junt amb el capell de teula.
Joan Brossa, El Saltamartí. Edicions Proa, 1986.
Toxines
Marc Vicens, 2016.
Bàsicament, estic d’acord amb la idea que escriure novel·les no és una activitat gaire sana. Quan comencem a escriure una novel·la –és a dir, quan ens posem a manipular frases per construir una història– hi ha unes toxines que tots tenim a dins que surten a la superfície. Això els passa a tots els escriptors, que han de ser conscients del perill que comporten aquestes toxines i trobar la manera d’eliminar-les.
Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer. Traducció del japonès d’Albert Nolla. Editorial Empúries, 2010.
Abraça’t
Marc Vicens, 2016.
Vomitar
Marc Vicens, 2016.
¿Sap aquella poma que Adam es va menjar al jardí de l’Edèn, que expliquen a la Bíblia? –va preguntar–. Sap què hi havia dins de la poma? Lògica. Lògica i rotllo intel·lectual. Això era tot el que hi havia. Per aquest motiu (això és el que vull dir), el que ha de fer és vomitar-la, si vol veure les coses tal com són.
J.D. Salinger, Teddy, Nou contes. Traducció de Quim Monzó. Editorial Empúries, 2001.
Queda molt camí
Marc Vicens, 2016.
DESERT
Massa m’atardo, i no perquè l’esperi
vindrà cap missatger del meu abans
a dir-me: Atura’t ja, seu a la taula
dels convidats; és l’hora del descans.
No ve ningú: passo de nou balanç
i veig que em queda molt camí per córrer;
m’atien amb lladrucs els meus alans
a travessar un àrid desert de sorra
per arribar a no sé quin fèrtil lloc.
Plou foc, el terra és un incendi groc.
Joan Vinyoli, Domini màgic. Editorial Empúries, 2009.
Última vegada
Marc Vicens, 2016.
La gente suele hablar de la frescura de la visión, de la intensidad de ver algo por primera vez, pero la intensidad de ver por última vez es, creo yo, superior.
John Berger, Sobre el dibujo. Traducció de Pilar Vázquez. Editorial Gustavo Gili, 2012.
Poca llum
Marc Vicens, 2016.
· M E N J A R · B L A N C · 