Mes: Març de 2016

Neteja

conejo

Marc Vicens, 2016.

<<<<Escolta-la>>>>

Anuncis

Toxines

IMG_1604

Marc Vicens, 2016.

 

Bàsicament, estic d’acord amb la idea que escriure novel·les no és una activitat gaire sana. Quan comencem a escriure una novel·la  –és a dir, quan ens posem a manipular frases per construir una història– hi ha unes toxines que tots tenim a dins que surten a la superfície. Això els passa a tots els escriptors, que han de ser conscients del perill que comporten aquestes toxines i trobar la manera d’eliminar-les.

Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer. Traducció del japonès d’Albert Nolla. Editorial Empúries, 2010.

 

Vomitar

teddy208

Marc Vicens, 2016.

¿Sap aquella poma que Adam es va menjar al jardí de l’Edèn, que expliquen a la Bíblia? –va preguntar–. Sap què hi havia dins de la poma? Lògica. Lògica i rotllo intel·lectual. Això era tot el que hi havia. Per aquest motiu (això és el que vull dir), el que ha de fer és vomitar-la, si vol veure les coses tal com són.

J.D. Salinger, Teddy, Nou contes. Traducció de Quim Monzó. Editorial Empúries, 2001.

Queda molt camí

camells

Marc Vicens, 2016.

DESERT

Massa m’atardo, i no perquè l’esperi
vindrà cap missatger del meu abans
a dir-me: Atura’t ja, seu a la taula
dels convidats; és l’hora del descans.
No ve ningú: passo de nou balanç
i veig que em queda molt camí per córrer;
m’atien amb lladrucs els meus alans
a travessar un àrid desert de sorra
per arribar a no sé quin fèrtil lloc.
Plou foc, el terra és un incendi groc.

Joan Vinyoli, Domini màgic. Editorial Empúries, 2009.