Un bon te

ttera221

Marc Vicens, 2016.

L’Odette va fer a en Swann “el seu te”, li va demanar: “Llimona o llet?”, i quan ell li va contestar “llet”, ella va dir, rient: “Un núvol!” I com que el trobava bo: “Veu com sé el que li agrada?” En efecte, aquell te havia semblat a en Swann una cosa preciosa, com a ella mateixa, i l’amor té tanta necessitat de trobar una justificació, una garantia de durada, en plaers que, en canvi, sense ell no ho serien i que acaben amb ell, que quan se’n va haver anat a les set per tornar a casa seva a canviar-se, durant tot el trajecte que va fer en el seu cupè, no podent contenir la joia que li havia causat aquella tarda, es repetia: “Sí que seria ben agradable de tenir una personeta a casa de la qual es pogués trobar una cosa tan rara, un bon te.”

Marcel ProustUn amor d’en Swann. Traducció de Josep Maria Pinto. Viena Edicions, 2010.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s