Acumular

Marc  Vicens, 2016.

¿Saps per què tothom odia els jueus? Jo t’ho diré. Tothom odia els jueus perquè és un poble estalviador i prudent, gelós, no sols dels seus diners i de la seva seguretat sinó també de les seves tradicions, del seu saber i dels seus llibres, i incapaç de donar i de gastar, un poble que no coneix la guerra. Un poble que només sap acumular mai malgastar.

Jonathan Littell, Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez, Quaderns Crema, 2007.

Nai

Marc Vicens, 2016.

Em vaig adonar que pensar no és bona cosa.

Jonathan Littell, Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez, Quaderns Crema, 2007.

Eren elles

Marc Vicens, 2016.

Escolta-la

Donar ordres

Marc Vicens, 2016.

Que les ordres siguin sempre vagues, és normal, és fins i tot deliberat, i això emana de la lògica mateixa del Führerprinzip. És el destinatari a qui pertoca de reconèixer les intencions de qui dóna les ordres i actuar en conseqüència.

Jonathan Littell, Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez, Quaderns Crema, 2007.

Bou o pollastre

Marc Vicens, 2016.

Tot plegat ha perdut per a mi bona part del seu interès. Passa el mateix amb el cos d’un noi de gran bellesa, amb una escultura de Miquel Àngel: ja no em quedo sense alè. És com passa després d’una llarga malaltia, quan es troben insípids tots els aliments; menjar aleshores bou o menjar pollastre, ¿quina importància té? Cal alimentar-se, això és tot.

Jonathan Littell, Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez, Quaderns Crema, 2007.

Facultatiu

Marc Vicens, 2014.

Vull ser precís, en la mesura dels meus mitjans. Malgrat tots els revessos, i han estat nombrosos, no he deixat mai de ser dels que pensen que les úniques coses indispensables per a la vida humana són l’aire, el menjar, la beguda i l’excreció, així com la recerca de la veritat. La resta és facultativa.

Jonathan Littell, Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez, Quaderns Crema, 2007.

Enyorades banderes

Marc Vicens, 2016.

 

No crec ni am aquell qui, vagarós

Per llacs esquerps o desertes guixeres,

Cobert de pols, per les amples carreres,

Clama febrós: “¿On vaig?”. I amb vers plorós

Nega la llar dels seus i fumeres

De llur destí. I es fa miseriós

D’un Més Enllà sense forma i colors,

O pelegrí d’impossibles tresqueres.

Mes crec i am aquell qui diu: “Jo só”,

I té una llar, té pàtria i mester,

I se’n fa un tot, i acata lleis severes.

I a sol llevat, i en un propi horitzó,

Alça el punyal i defensa el seu bé,

Mestre segur d’enyorades banderes.

 

J. V. Foix, Sol i de dol (fragment), Edició del Observador, 1991.

No, no, no…

Marc Vicens, 2016.

; , ; , ; , Escolta-la ; , ; , ; , 

Pregunta i resposta

Marc Vicens, 2016.

«If you ask me anything I don’t know, I’m not going to answer.»

Yogi Berra (1925-2015), jugador de beisbol i creador del Yogi-isme.

De part de J. Ferrer, El Sentit de la Paraula.

La burra lenta

Marc Vicens, 2016.

 

Enterramorts II. Doncs, ¿qui és que construeix coses més sòlides que el paleta, el mestre d’aixa, o el fuster?

Enterramorts I. Au, digues i ja podràs quedar ben descansat.

Enterramorts II. Redéu, ja t’ho diré.

Enterramorts I. A veure.

Enterramorts II. Per la missa que no ho sé.

(Entren Hamlet i Horaci al fons de l’escena)

Enterramorts I. No t’espremis més el cervell, perquè tens la burra lenta,  i no et canviarà pas el pas per més que la bastonegis. Així doncs la pròxima vegada que et facin aquesta pregunta has de respondre “l’enterramorts”, perquè les cases que fa duren fins al dia del judici final. Au, vés a la taverna, i porta’m mig litre de vi.

 

William Shakespeare, Hamlet (Acte V, escena I). Traducció de Salvador Oliva, Editorial Vicens Vives, 1989.