De cara al cel

manta

Marc Vicens, 2016.

LA FI DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda

corre, dansa es mou sens raó,

procaç, cridanera la Vida.

Bon punt del fons de l’horitzó

puja la nit amb sa luxúria

calmant-ho tot, la fam també,

tot esborrant-ho, oprobi, fúria,

diu el Poeta: «En fi podré

amb l’esperit, com amb l’ossari,

invocar del repòs el zel;

ple el cor d’un somni funerari,

anar a dormir de cara al cel

i embolcallar-me amb el vostre vel,

¡tenebres, refrescant sudari!».

 

Charles Baudelaire, Les Flors del Mal. Traducció de Xavier Benguerel, Editorial Edhasa, 1990.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s