Month: Juny de 2016

Clavagueres

punta fina Deixa un comentari
rates253

 

–El que és divertit, si és que et vols divertir –diu–, és inventar-te explicacions. Donar motius a la gent, si és el que volen. El que vulguis. Inventa’t els teus motius. Et sorprendrà; com més improblable sigui el motiu, més contenta quedarà la gent.

David Foster Wallace,  Antologia de contes. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Edicions del Periscopi, 2016.

Piscines

punta fina Deixa un comentari
salt

Marc Vicens, 2016.

Ara vés i passa pel costat dels teus pares, que prenen el sol i llegeixen sense alçar la mirada. Deixa estar la tovallola. Aturar-se vol dir parlar, i parlar vol dir pensar. Has decidit que la por prové sobretot de pensar. Passa de llarg, vés a la part fonda, a la zona de salts. Sobre la part fonda hi ha una gran torre de ferro, blanca i bruta. A dalt de tot hi sobresurt el trampolí com si fos una llengua. El terra de ciment de la piscina és rugós i et crema els peus esblanqueïts. Cada petjada que deixes és més estreta i s’esvaiex més de pressa que l’anterior. Totes s’encongeixen sobre la pedra calenta i desapareixen darrere teu.

David Foster Wallace,  Antologia de contes. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Edicions del Periscopi, 2016.

Apunta-t’ho, nano

pinzell i tinta xinesa, Deixa un comentari
IMG_1706

Marc Vicens, 2016.

– Pot desenvolupar una mica el que vol dir?

– En Lyndon Baines Johnson mai no desenvolupa res. És una norma personal que he descobert que és avantatjosa. No desenvolupis. La gent desconfia dels que desenvolupen les idees. Apunta-t’ho, nano: “No desenvolupis mai res”.

David Foster Wallace, Lyndon, Antologia de contes. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Edicions del Periscopi, 2016.

Fer temps

punta fina Deixa un comentari
self251

Marc Vicens, 2016.

—Et facin el que et facin —li diu el padrí, amistosament— t’equivoques si menteixes. És un mal vici, i inútil, perquè tot s’acaba sabent.

—Sí —respon en Panotxa—, però es guanya temps.

 

Jules Renard (1864-1910), Pèl de panotxa [Poil de carotte, 1894]. Traducció d’Antoni Clapés. La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2015, p. 206 (L’àlbum d’en Panotxa).

De part d’en Josep Ferrer, El sentit de la paraula.

Mestres

punta fina Deixa un comentari
mandra3

Marc Vicens, 2009.

Con frecuencia se escribe notas a sí mismo, recordándose cómo debe actuar, en principio, para hacerse mejor persona y artista. Menos sexo y más dibujo. Unas líneas más abajo describe cómo se apodera de él el deseo por la modelo y ternina llevándolo a la cama con ella. Escribe sobre lo importante que es copiar a los maestros y estudiar atentamente, con un lápiz, sus obras.

John Berger, Sobre el dibujo, traducció de Pilar Vázquez. Editorial Gustavo Gili, 2011.