Estimat pare

cartes240

Marc Vicens, 2016.

 

Del senyor Lepic a Panotxa

Estimat Panotxa,

La teva carta d’aquest matí m’ha sorprès molt. La torno a llegir, i és en va. No és el teu estil ordinari i parles de ximpleries que no semblen de la teva competència ni de la meva.

Normalment ens expliques petits assumptes, ens dius els llocs que aconsegueixes a classe, les qualitats i els defectes que trobes a cada professor, els noms dels nous companys, l’estat de la teva roba, o si menges i dorms bé.

Vet aquí el que m’interessa. Avui no entenc res. A què ve aquesta sortida de to sobre la primavera quan som a l’hivern? Què volies dir? Et cal una bufanda? La carta no està datada i no se sap si me l’adreces a mi o al gos. La mateixa forma de la teva escriptura em sembla que s’ha modificat, i la disposició de les línies, la quantitat de majúscules, em desconcerten. En resum, sembla que te’n riguis d’algú. Suposo que és de tu mateix, i no t’ho dic com si fos un crim, només et faig una observació.

Resposta d’en Panotxa

Estimat pare,

Un mot apressat per explicar-te la meva darrera carta. No t’has adonat que era en vers.

 

Jules Renard (1864-1910), Pèl de panotxa [Poil de carotte, 1894]. Traducció d’Antoni Clapés. La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2015, pp. 126-127 (Cartes escollides).

 

De part d’en Josep Ferrer, El sentit de la paraula.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s