Somieig

ball270

Marc Vicens, 2016.

No era ben bé un malson, però tampoc un somieig ni una fantasia. Venia quan ja feia una estona que era al llit i em començava a adormir però només fins a cert punt; fins aquell punt de la suau caiguda en el son en què els fils de pensament que seguies es comencen a fer surrealistes per les vores, i en acabat en algun moment els mateixos pensaments són reemplaçats per imatges i escenes concretes. I de mica en mica passes de simplement pensar en una cosa a sentir-la com si realment hi fos, com si s’esdevingués davant teu, com una història o un món del qual formessis part realment, tot i que a la vegada encara tens una part prou gran de tu desperta per d’alguna manera adonar-te que tot això que experimentes no acaba de quadrar, que ets al llindar o al límit del somni veritable.

David Foster Wallace, L’ànima no és una forja, Antologia de contes, Traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2016.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s