Manyagues

manyagues

Marc Vicens, 2016.

Ella està davant d’ell, que s’havia assegut;

com una amant humil es posa de genolls;

després amb una bella mà li alça el capell,

i amb l’altra tendra mà li amanyaga la cara;

les galtes d’ell conserven l’empremta dels dits d’ella,

tal com la neu caiguda mostra qualsevol traça.

 –

Now was she just before him as he sat,

And like a lowly lover down she kneels;

With one fair hand she heaveth up his hat,

Her other tender hand his fair cheek feels:

His tenderer cheek receives her soft hand’s print,

As apt as new-fall’n snow takes any dint.

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 59, vv. 349-354.

 

*De part: JFerrerC El sentit de la paraula

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s