Mes: Novembre de 2016

Manyagues

manyagues

Marc Vicens, 2016.

Ella està davant d’ell, que s’havia assegut;

com una amant humil es posa de genolls;

després amb una bella mà li alça el capell,

i amb l’altra tendra mà li amanyaga la cara;

les galtes d’ell conserven l’empremta dels dits d’ella,

tal com la neu caiguda mostra qualsevol traça.

 –

Now was she just before him as he sat,

And like a lowly lover down she kneels;

With one fair hand she heaveth up his hat,

Her other tender hand his fair cheek feels:

His tenderer cheek receives her soft hand’s print,

As apt as new-fall’n snow takes any dint.

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 59, vv. 349-354.

 

*De part: JFerrerC El sentit de la paraula

Anuncis

Superlluna

lluna1
lluna2

Marc Vicens, 2016

 

La lluna de la muntanya,

la lluna que més m’agrada!

Ai, com m’agrada la lluna

la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,

és una lluna molt clara,

Com és de clara la lluna,

la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,

la lluna que ens agermana,

la lluna de creure i creure

i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat

és una lluna gastada,

és una lluna molt trista,

és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna

amb una mirada franca?

És un luxe innecessari;

vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran

un ganivet per l’espatla,

et robaran la cartera,

la muller i l’esperança.

Però jo pense en la lluna,

la lluna de la muntanya,

i em sé ric d’alguna cosa

que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes

es miraran cara a cara:

cada paraula que diguen

serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,

la cosa que més m’agrada.

La vida llavors tenia

una gràcia no encetada.

Ai, com m’agrada la lluna,

la lluna de la muntanya!

La lluna de la muntanya,

la lluna que més m’agrada.

 

Vicent Andrés Estellés, Cançó de la lluna.

Nació estressada

img_4702

Marc Vicens, 2016.

Des d’aquest punt de vista una nació és una col·lectivitat que aconsegueix conservar en comú l’absència de calma. Un flux constant, més o menys intens, de temes estressants ha d’encarregar-se de sincronitzar les consciències per integrar la població en una comunitat de preocupacions i excitacions que es regenera dia rere dia.

Peter SloterdijkEstrès i llibertat. Traducció de Raül Garrigasait. Editorial Arcàdia, 2016.

 

Els ulls

img_0220

Mural Centre Cívic La Cometa, Montagut (2013). Marc Vicens.

Sin embargo, prefiero pintar los ojos de los hombres a las catedrales, porque en los ojos hay algo que no hay en las catedrales, auque sean majestuosas y se impongan; el alma de un hombre, aunque sea un pobre vagabundo o una muchacha de la calle, me parecen más interesante.

Vincent Van GoghCartas a Théo, traducció de Francisco de Oraa, Idea Books 1999.