Mes: Desembre de 2016

Insatisfet

insatisfaccio022

Marc Vicens, 2016

T’hi has d’acostumar, a les pèrdues, Siggi. De vegades és bo que un no es pugui quedar el que té. Sempre cal tornar a començar. Mentre ho fem, podrem posar esperança en nosaltres mateixos. Mai he estat satisfet, Siggi, i deixa que et doni un consell: estigues tan insatisfet com puguis.

Siegfried Lenz, Lliçó d’alemany, traduït per Joan Ferrarons, Club Editor, 2016.

Desvariar

a3

Marc Vicens, 2016.

[…] «L’amor

fa que els joves captivin i que els vells desvariïn;

és savi quan és foll, i és foll quan és prudent.»

How love makes young men thrall and old men dote;

How love is wise in folly, foolish-witty.

 

William Shakespeare (1564-1616), Venus i Adonis [Venus & Adonis, 1593]. Traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Fundació Pere Coromines/Ara Llibres, 2016, pp. 99, vv. 836-838.

Poble conformat

img_4767

Marc Vicens, 2016.

És un poble conformat

de fa temps a conformar-se

amb els déus i llur voler,

amb els vents i les estrelles,

amb els dies conglaçats…

L’un adoba la teulada,

l’altre pica amb un gros mall,

l’altre posa ferradures

a les potes del somer.

L’un voldria pintar el sostre

per llucar-lo adelitat,

l’altre, vendre les gallines

i comprar tot el cabrum

del baner i del consueta…

 

Miquel Bauçà, En el Feu de l’Ermitatge, Editorial Empúries, 2014.

Dies i dies

cara005

Marc Vicens, 2007.

Hay mañanas en que me levanto, miro por la ventana, veo la cara del día y me niego terminantemente a recibirlo. Hay algo en él de turbio, de solapado, de mezquino, de hipócrita que me impide darle cabida. Son los días acreedores, los que llegan para llevarse algo y no para dejarnos algo. Les tiro entonces las puertas en las narices, como a cualquier vendedor de pacotilla o como a esos viejos conocidos que nos caen de improviso para que les firmemos un manifiesto o para reavivar una amistad ya extinguida. Días sellados, muertos, transcurren fuera de nuestra vida y nos confinan a la cavilación y al silencio. Pero a ellos les debemos quizás lo mejor de nosotros.

Julio Ramón Ribeyro, Prosas apátridas, Editorial Seix Barral, 2007.