Ballar la polca

Marc Vicens, 2017.

–Veig que Hermós no creu gaire en la Medicina. Jo encara menys… Amb el reuma passa el mateix que amb moltes altres malalties: no se’n coneix la causa ni el tractament. Pero jo utilitzo un remei que m’ha anat molt bé. Vaig observar que suar m’alleugeria el dolor. I bé, he trobat una manera de suar a casa mateix. Consisteix a ballar…

-A ballar amb una senyora, és clar…

–Això, perdó, seria potser una mica exegerat. Consisteix simplement a ballar la polca, amb una cadira, una horeta al dia…

 

Josep Pla, Cinc històries del mar, Ediciones Destino, 1991.

Llimones

Marc Vicens, 2015. Fragment (Cortines gastronòmiques. Il·lustrant la cuina dels germans Torres, Barcelona 2015).

Antonio Torres Heredia,

hijo y nieto de Camborios,

con una vara de mimbre

va a Sevilla a ver los toros.

Moreno de verde luna

anda despacio y garboso.

Sus empavonados bucles

le brillan entre los ojos.

A la mitad del camino

cortó limones redondos,

y los fue tirando al agua

hasta que la puso de oro.

Federico García Lorca, Prendimiento de Antoñito El Camborio en el camino de Sevilla, (fragment), Romancero gitano, Espasa-Calpe, 2003.

 

 

Il·luminar

Marc Vicens, 2017.

 *** Escolta-la  ***

Resseguint

 

 

 

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!

Manel, Benvolgut, 10 milles per veure una bona armadura, Discmedi, 2011.

Com tothom

Marc Vicens, 2012.

I jo vaig enamorar-me com s’enamora tothom.

Lleó Tolstoi, La sonata a Kreutzer, traducció d’Olga Savarin i Marçal Pineda. Edicions La Magrana, 1985.

“Fritos”

Marc Vicens, 2017.

La prensa norteamericana ha intentado consolar a sus lectores comparando a Trump con Silvio Berlusconi. Nada que ver. Comparado con Trump, Berlusconi posee la solemnidad de Charles de Gaulle, la inteligencia de Winston Churchill, la sagacidad de Nelson Mandela y el tacto de la reina de Inglaterra.

John Carlin, Tragicomedia americana, El País, 8-11-2016.

Absència

Marc Vicens, 2017.

No es pot cometre un error més gran que creure que l’absència és el no-res. La diferència entre totes dues coses és una qüestió de temps. El no-res passa abans, i l’absència, després. A vegades és molt fàcil confondre’ls: d’aquí provenen algunes de les nostres penes.

John Berger, D’A a X,  traducció de Laura Baena i Garcia, Edicions de 1984, 2008.

 

Picaportes

Marc Vicens, 2017.

 Escolta-la

Viure

Petó. Marc Vicens, 2017.

Después de todo, para estar desesperados tenemos toda la eternidad.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2015.

 

Nius

Nius. Marc Vicens, 2017.

Nadie nos pide que vivamos la vida en rosa, pero tampoco la desesperación en negro. Como dice el proverbio chino, ningún hombre puede impedir que el pájaro oscuro de la tristeza vuele sobre su cabeza, pero lo que sí puede impedir es que anide en su cabellera.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2015.