Mes: gener de 2017

Ballar la polca

polca

Marc Vicens, 2017.

–Veig que Hermós no creu gaire en la Medicina. Jo encara menys… Amb el reuma passa el mateix que amb moltes altres malalties: no se’n coneix la causa ni el tractament. Pero jo utilitzo un remei que m’ha anat molt bé. Vaig observar que suar m’alleugeria el dolor. I bé, he trobat una manera de suar a casa mateix. Consisteix a ballar…

-A ballar amb una senyora, és clar…

–Això, perdó, seria potser una mica exegerat. Consisteix simplement a ballar la polca, amb una cadira, una horeta al dia…

 

Josep Pla, Cinc històries del mar, Ediciones Destino, 1991.

Anuncis

Llimones

gintonic

Marc Vicens, 2015. Fragment (Cortines gastronòmiques. Il·lustrant la cuina dels germans Torres, Barcelona 2015).

Antonio Torres Heredia,

hijo y nieto de Camborios,

con una vara de mimbre

va a Sevilla a ver los toros.

Moreno de verde luna

anda despacio y garboso.

Sus empavonados bucles

le brillan entre los ojos.

A la mitad del camino

cortó limones redondos,

y los fue tirando al agua

hasta que la puso de oro.

Federico García Lorca, Prendimiento de Antoñito El Camborio en el camino de Sevilla, (fragment), Romancero gitano, Espasa-Calpe, 2003.

 

 

Absència

b

Marc Vicens, 2017.

No es pot cometre un error més gran que creure que l’absència és el no-res. La diferència entre totes dues coses és una qüestió de temps. El no-res passa abans, i l’absència, després. A vegades és molt fàcil confondre’ls: d’aquí provenen algunes de les nostres penes.

John Berger, D’A a X,  traducció de Laura Baena i Garcia, Edicions de 1984, 2008.

 

Nius

nius027

Nius. Marc Vicens, 2017.

Nadie nos pide que vivamos la vida en rosa, pero tampoco la desesperación en negro. Como dice el proverbio chino, ningún hombre puede impedir que el pájaro oscuro de la tristeza vuele sobre su cabeza, pero lo que sí puede impedir es que anide en su cabellera.

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2015.