Cinema

ball-1043

Marc Vicens, 2017.

 

“L’actor de cinema”, escriu Pirandello, “se sent com en exili. Exiliat no tan solament de l’escena, sinó quasi d’ell mateix. Perquè la seva acció, l’acció viva del seu cos viu, allí, en el llençol del cinema, quasi s’ha esvaït: hi ha sols la seva imatge, en un punt, en un gest, en una expressió que vibra i desapareix”. (…)

La màquina, davant el públic, representarà la seva ombra; i ell s’ha de contentar d’una representació davant ella.

Walter Benjamin, Art i literatura, traducció d’Antoni Pous, Edipoies i Eumo Editorial, 1984.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s