Marc Vicens, 2017.
Dolça
Month: Març de 2017
Futbol
Marc Vicens, 2017.
En aquest partits de festa major, solen jugar els equips indígenes contra els dels pobles del veïnat: la passió que s’imflama en aquests camps d’esport rudimentaris és de les més meridionals i aferrissades que un es pugui imaginar. Molts d’aquests partits no es poden acabar, i, si fineixen, ho fan com el famós rosari de l’aurora. El futbol no sols apassiona els joves; les noies dels pobles també hi prenen un interés màxim. Del futbol surten tota mena de drames del sentiment, tragèdies i comèdies de l’amor.
[26-VIII-1923]
Josep M. de Sagarra, La follia de la pilota, L’ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.
Derrotes
Marc Vicens, 2017.
Una de las frases de El viejo y el mar la leí muchas veces en la buhardilla “El hombre no está hecho para la derrota. Un hombre puede ser destrozado, pero no derrotado”.
Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Debolsillo, 2015.
Reproduccions
Marc Vicens, 2017.
En otro tiempo la unicidad de todo cuadro formaba parte de la unicidad del lugar en que residia. A veces la pintura era transportable. Pero nunca se la podía ver en dos lugares al mismo tiempo. La cámara, al reproducir una pintura, destruye la unicidad de su imagen. Y su significación se mutiplica y se fragmenta en numerosas significaciones.
John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2002.
Badoc
Marc Vicens, 2010.
De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent va on va la gent. En mig dels altres, hom viu una mica de llur vida, hom surt de la limitació patètica de la seva individualitat. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs.
Josep Carner, La Veu de Catalunya (10-05-1923).
“Graná”
Marc Vicens, 2017.
Pells
Marc Vicens, 2017.
El paisatge és pell: una certa transformació del món en pell.
Perejaume, L’obra i la por, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2007.
Tancar la boca
Marc Vicens, 2017.
Haurem d’aprendre a callar? En la mesura que més que no pas parlar és el silenci que obliga a un diàleg absolut, en la mesura que cada cosa expressa davant el seu propi silenci etern, davant del seu inefable i definitiu silenci. Potser cal simplement callar, no parlar tant i tan debades. Potser cal que els humans callin més, com callen els no-humans. Potser és això el que cal: aprendre a callar més.
Perejaume, L’obra i la por, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2007.
Moral
Marc Vicens, 2017.
Tú pintas una mujer desnuda porque disfrutas mirándola. Si luego le pones un espejo en la mano y titulas el cuadro Vanidad, condenas moralmente a la mujer cuya desnudez has representado para tu propio placer.
John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramendi, Editorial Gustavo Gili, 2000.
Interiors
Marc Vicens, 2016.
L’interior de les cases és sagrat, absolutament lliure i, per tant, respectable des de tots els punts de vista.
Josep Pla, Notes del capvesprol, Obra complerta, volum XXXV. Edicions Destino, 1979.
· M E N J A R · B L A N C · 