Badoc

Marc Vicens, 2010.

De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent va on va la gent. En mig dels altres, hom viu una mica de llur vida, hom surt de la limitació patètica de la seva individualitat. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs.

Josep Carner, La Veu de Catalunya (10-05-1923).