Month: Juny de 2017

Romanticisme

punta fina Deixa un comentari
secret104>B

Marc Vicens, 2017.

He aprendido a amar el secreto. Parece ser la única cosa que puede hacernos la vida moderna, misteriosa o maravillosa. La cosa más vulgar nos parece deliciosa si alguien nos la oculta. Cuando salgo de esta ciudad no digo a nadie adónde voy. Si lo hiciera, perdería todo mi placer. Es una costumbre tonta, lo confieso; pero en cierto modo parece aportar romanticismo a la vida de uno.

Oscar Wilde, El retrato de Dorian Gray, traducció de Julio Gómez de la Serna, Editorial Planeta, 2003.

Lectures

punta fina Deixa un comentari
WC102bx

Marc Vicens, 2017.

 

Pausadament llegí, aguantant-se, la primera columna i, afluixant però resistint, començà la segona. A mitja columna abandonà tota resistència i deixà que se li descarreguessin els budells pausadament mentre llegia, llegint encara amb paciència, sense ni rastre d’aquella mica de restrenyiment d’ahir. Espero que no sigui massa gros i m’esgratinyi les morenes altra vegada. No, la mida justa. (…) Resseguí amb la vista el que havia llegit i, mentre se sentia fluir pausadament les aigües, envejà aquell bon Mr Beaufoy que ho havia escrit i n’havia rebut una retribució de tres lliures i tretze xílings amb sis.

James Joyce, Ulisses, capítol II. Traducció de Joaquim Mallafrè. Edicions Proa, 2013.

Suportar-ho

punta fina Deixa un comentari
QUIRÓ100B

Quiró. Marc Vicens, 2017.

 

Menip i Quiró

MENIP. –He sentit dir, Quiró que, tot i ser un déu, vas voler morir.

QUIRÓ. –Has sentit bé, Menip; i, com pots veure, ho vaig acabar fent, tot i que hauria pogut ser immortal.

MENIP. – ¿I què va provocar-te aquesta passió per la mort, una cosa que normalment no desperta cap mena d’amor?

QUIRÓ. –T’ho diré, puix que veig que no ets gens estúpid: la immortalitat ja no era una cosa dolça per a mi.

MENIP. – ¿No era dolç per a tu estar viu i veure la llum del sol?

QUIRÓ. –No, Menip, perquè jo considero que el plaer no es troba en la repetició sinó en la varietat. Jo vivia per sempre i fruïa indefinidament d’unes mateixes coses: el sol, la llum, el menjar; les estacions eren sempre les mateixes i tots els esdeveniments se succeïen ordenadament, com si l’un fos conseqüència de l’altre. N’estava ben fart, perquè el plaer no consisteix a tenir sempre el mateix sinó a tenir una mica de tot.

MENIP. –Ben dit, Quiró. ¿I com et van les coses aquí, a l’Hades, d’ençàque vas decidir venir-hi?

QUIRÓ. –No em van malament, Menip. La igualtat aquí és absoluta i això fa que no hi hagi cap diferència entre viure a la llum del sol i sojornar a les tenebres. D’altra banda, no hem de patir per la set o la gana com a dalt perquè aquí no tenim cap d’aquestes necessitats.

MENIP. –Vés amb compte, Quiró, no caiguis en contradicció amb tu mateix i entris en una mena de cercle viciós.

QUIRÓ. – ¿Què vols dir?

MENIP. – Que si la monotonia i la rutina et cansaven quan eres viu, aquí també et cansaràs perquè les coses són igual de monòtones, i hauràs de buscar el canvi en alguna altra vida, la qual cosa, penso jo, és impossible.

QUIRÓ. –¿Quina actitud cal prendre, doncs?

MENIP. – Em penso que diuen que el més intel·ligent és conformar-se i valorar el que es té, i pensar que no hi ha res que no es pugui suportar.

Llucià (Samòsata 120 aC- Egipte 190 aC), Diàlegs. Traducció d’Albert Berrio. Edicions La Magrana, 1995.

Sinceritat

Sin categoría Deixa un comentari
insinceritat099

Marc Vicens, 2017.

¿Es una cosa tan terrible la insinceridad? Yo creo que no. Es simplemente un método con el cual podemos multiplicar nuestras personalidades.

Oscar Wilde, El retrato de Dorian Gray, traducció de Julio Gómez de la Serna, Editorial Planeta, 2003.