Dionís

dionís096 72

Marc Vicens, 2017.

Hera i Zeus

HERA. –Jo me’n donaria vergonya, Zeus, si tingués un fill així, tan efeminat i tan corrumput per la beguda; un fill que es recull els cabells amb una mitra i es passa la vida en companyia de dones enfollides i les supera en voluptuositat a totes; un fill que balla al so dels timbals, de la flauta i dels címbals, i que, de fet, s’assembla més a qualsevol altre que a tu, que ets son pare.

ZEUS.– Doncs aquest afeminat de la mitra que és més voluptuós que les dones, Hera, no només ha conquerit Lídia, ha capturat els habitants de Tmolos i ha subjugat els tracis, sinó que, a més, ha atacat els indis amb aquest exèrcit de dones, s’ha apoderat dels seus elefants, s’ha fet amo del país i quan el rei ha gosat oposar-li una mica de resistència, l’ha fet presoner. I tot això ho ha fet dansant i ballant, armat amb tirsos d’heura, borratxo, com tu dius, i posseït. I si algú ha provat d’insultar-lo ultratjant els seus misteris, ell l’ha castigat lligant-lo amb sarments o fent que  la seva l’esquarterés com si fos un cervatell. Com pots veure, són accions ben virils i dignes del seu pare. I no se n’ha de fer cabal si van acompanyades de frivolitat i mol·lície; imagina’t de què seria capaç estant sobri, si en estat d’embriaguesa fa aquestes coses.

HERA. –Em sembla que acabaràs lloant el cep i el vi, que són  invencions seves, tot i veure com es comporten els borratxos, els quals, sota els efectes de la beguda, caminen de tort, es tornen ofensius i enfolleixen completament. Icari, per exemple, el primer a qui va donar el sarment, fou assassinat pels seus propis convidats a cops d’aixada.

ZEUS. – Tot això són bestieses. No són ni el vi ni Dionís qui provoquen aquestes coses, sinó beure massa i afartar-se de vi pur més enllà del compte. Si beus amb moderació et posaràs alegre i et tornaràs més simpàtic, però mai no faràs a cap company de taula res de semblant al que van fer amb Icari. La meva impressió, Hera, és que encara estàs gelosa i encara et recordes de Sémele, i per això denigres allò de bo que hi ha en Dionís.

Llucià (Samòsata 120 dC – Egipte 190 dC), Diàlegs. Traducció d’Albert Berrio. Edicions La Magrana, 1995.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s