Month: Juliol de 2017

Deixar de fer

Diapositiva Deixa un comentari
caps-i-boques

Marc Vicens, 2017.

No vaig poder fer altra cosa que el que ja havia fet un munt de cops. Repetir “em sap greu” una vegada i una altra. Però quan li vaig dir a en Jesse que ho havíem de deixar, em va dir que d’acord. ¿I per què no deixàvem de fumar, també, posats a fer?

Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines, traducció d’Albert Torrescasana, L’altra editorial, 2016.

Imaginari

punta fina Deixa un comentari
dormir114 b

Marc Vicens, 2017.

“El descobriment del surrealisme va coincidir en el meu cas amb una crisis de la meva pròpia pintura i amb el tombant decisiu que em va fer abandonar, pels volts del 1924, el realisme per l’imaginari. Aleshores vaig freqüentar molts poetes, perquè em pensava que calia ultrapassar el “fet plàstic” per assolir la poesia. El surrealisme alliberava l’inconscient, exaltava el desig, donava més poders a l’art. Les al·lucinacions van substituir el model exterior. Jo pintava com en somni, en la llibertat més total. Les teles d’aquesta època, sobretot la sèrie dels fons blaus, són les més nues que mai he pintat”.

 

M.J. Balsach, Joan Miró, Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). Galàxia Gutenberg, 2007.

 

Vine a l’ombra

Diapositiva Deixa un comentari
CALAVERA-MOSSEGADES

Marc Vicens, 2017.

 

Quines són les arrels que s’arrapen, quines branques creixen

en aquesta pedregosa desferra? Fill de l’home,

tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes

sinó un munt d’imatges fetes a trossos, on el sol bat

i on l’arbre mort no dóna empara ni dóna el grill consol

ni remor d’aigua el roquerar eixut. Només

hi ha ombra al dessota d’aquesta roca roja,

-vine a l’ombra d’aquesta roca roja-

i et mostraré una cosa que és diferent tant de

la teva ombra al matí corrent darrere teu

com de l’ombra a la tarda que creix al davant teu;

et mostraré la por en un grapat de pols.

 

T.S. Eliot, The Wasted Land (1922). Traducció catalana de Joan Ferrater, Barcelona, Ed. 62, 1977.

 

M.J. Balsach, Joan Miró, Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). Galàxia Gutenberg, 2007.

Misteris

punta fina Deixa un comentari
misteris107b

Marc Vicens, 2017.

El Cro-Magnon vivía en el miedo y el asombro constante de una cultura de Llegada que se enfrentaba a muchos misterios. Nosotros vivimos en un cultura de Partida y Progreso que por el momento ha durado dos o tres siglos. En lugar de enfrentarse a los misterios, la cultura de hoy persiste en evadirlos.

John Berger, Sobre el dibujo. Editorial Gustavo Gili, 2011.

Corrípies

pinzell i tinta xinesa Deixa un comentari
LA VACA

Marc Vicens, 2017. Il·lustració per al llibre infantil “Els músics de Bremen”. Adaptació de Marta Mitjans. Editorial Un pas de llibre

Els seus ulls seguiren l’alta figura amb roba feta a casa, barba i bicicleta, una dona escoltant al seu costat. Vénen del vegetarià. Només herbadura i fruita. No mengeu bistec. Si ho feu, els ulls d’aquella vaca us perseguiran tota l’eternitat. Diuen que és més sa. Tot se’n va en aigua i vent. Ja ho vaig provar. Vas amb corrípies tot el dia. Dolent com una arengada de la costa. Somnis tota la nit. Per què en diuen bistec de nous, d’allò que em van donar? Nogatarians. Fruitarians. Per fer-te la il·lusió que menges tall de culata. Absurd. I salat. Cuinen amb soda. Et tenen tota la nit al costat de l’aixeta.

James Joyce, Ulisses, capítol II. Traducció de Joaquim Mallafrè. Edicions Proa, 2013.