Marc Vicens, 2017.
Sorra al cap
Month: Setembre de 2017
Un dia
Marc Vicens, 2017.
Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.
Vicent Andrés Estellés
Cadena d’esdeveniments
Marc Vicens, 2017.
De fet, la cadena és ben bonica: gràcies als drets i llibertats que els nostres predecessors van conquerir jugant-se el seu cos, ara nosaltres podem lluitar sense perdre el sentit de l’humor i sense trencar ni un sol vidre. L’error seria sentir nostàlgia de l’èpica de determinades imatges perquè, si hi ha una garantia contra la violència, és no prendre’s massa seriosament a un mateix.
Joan Burdeus, Com es fa una revolta postmoderna?, 22-09-2017, nuvol.com.
Anònims
Retrats pel Sí. Diumenge 24 de setembre de 2017. Plaça del Maig de Cornellà del Terri. Marc Vicens. Fotografies de Gerard Herrera.
Les cares anònimes donen més veracitat
a la ficció; qualsevol gest és més natural
pel fet de no recordar actuacions anteriors
que esborren els traços del personatge.
Joan Brossa, Dissecció, Passat festes (1993-1995). Edicions 62, 2000.
Tweet
Marc Vicens, 2017.
“Creo que he visto un lindo gatito”
Piolín, personatge creat per Bob Clampett per la serie de dibuixos animats Looney Tunes de la productora Warner Bros.
Tot aquest temps
Revolució
Marc Vicens, 2017.
Dades
Marc Vicens, 2017.
Hay veces, durante las retransmisiones televisivas, en las que no tengo mucho más para decir, y afirmar datos como que “es el décimo tercer hat trick”… ¡qué me importa! Por eso el gran desafío, ese que conversábamos anteriormente, es pasar del conocimiento a la comprensión. Cuando uno se la pasa tirando datos que no aportan gran cosa es como que estás tratando de tapar tu falta de conocimiento. Hay que saber explicar lo que se ve y por eso Latorre saca una gran ventaja, porque explica y analiza, y en el caso de Messi, para volver a tu pregunta, es mucho más rico entenderlo en la totalidad del juego que en los fríos números.
Juan Pablo Varsky, periodista esportiu argentí, entrevistat a la revista The Tactical Room.
Cartellisme
Marc Vicens, 2017.
Principis i finals
Marc Vicens, 2017.
El que en diem principi és tot sovint el final
I arribar al final és començar.
La fi és d’on partim. I cada frase
I oració correcta (on cada mot és a casa,
Ocupant el seu lloc per tal d’aguantar els altres,
Ni desfiat ni ostentós,
Un fàcil comerç de vell i el nou,
El mot corrent exacte sense vulgaritat,
El mot formal precís però no pedant,
Tot el conjunt ballant alhora)
Cada oració i cada frase és un final i un principi,
Cada poema un epitafi. I qualsevol acció
És un pas cap al piló, cap al foc, al fons de la gola del mar
O la pedra il·legible: i és aquí d’on arrencàrem.
Morim amb els agonitzants:
Mireu com se’n van, i marxem amb ells.
T.S. Eliot, Little gidding, Quatre quartets, traducció de Àlex Susanna, Editorial Laertes, 1984.
· M E N J A R · B L A N C · 