Mes: Setembre de 2017

Anònims

TIRALLONGA PEL SI

Retrats pel Sí. Diumenge 24 de setembre de 2017. Plaça del Maig de Cornellà del Terri. Marc Vicens. Fotografies de Gerard Herrera.

Les cares anònimes donen més veracitat

a la ficció; qualsevol gest és més natural

pel fet de no recordar actuacions anteriors

que esborren els traços del personatge.

Joan Brossa, Dissecció, Passat festes (1993-1995). Edicions 62, 2000.

Anuncis

Dades

messi018

Marc Vicens, 2017.

Hay veces, durante las retransmisiones televisivas, en las que no tengo mucho más para decir, y afirmar datos como que “es el décimo tercer hat trick”… ¡qué me importa! Por eso el gran desafío, ese que conversábamos anteriormente, es pasar del conocimiento a la comprensión. Cuando uno se la pasa tirando datos que no aportan gran cosa es como que estás tratando de tapar tu falta de conocimiento. Hay que saber explicar lo que se ve y por eso Latorre saca una gran ventaja, porque explica y analiza, y en el caso de Messi, para volver a tu pregunta, es mucho más rico entenderlo en la totalidad del juego que en los fríos números.

Juan Pablo Varsky, periodista esportiu argentí, entrevistat a la revista The Tactical Room.

Principis i finals

principis015

Marc Vicens, 2017.

El que en diem principi és tot sovint el final

I arribar al final és començar.

La fi és d’on partim. I cada frase

I oració correcta (on cada mot és a casa,

Ocupant el seu lloc per tal d’aguantar els altres,

Ni desfiat ni ostentós,

Un fàcil comerç de vell i el nou,

El mot corrent exacte sense vulgaritat,

El mot formal precís però no pedant,

Tot el conjunt ballant alhora)

Cada oració i cada frase és un final i un principi,

Cada poema un epitafi. I qualsevol acció

És un pas cap al piló, cap al foc, al fons de la gola del mar

O la pedra il·legible: i és aquí d’on arrencàrem.

Morim amb els agonitzants:

Mireu com se’n van, i marxem amb ells.

 

T.S. Eliot, Little gidding, Quatre quartets, traducció de Àlex Susanna, Editorial Laertes, 1984.

Començament

CAP FUSTA

Marc Vicens, 2017. Dibuix a partir d’una peça de Gerard Mas (Nano) dins l’exposició Iconoplàstia. Del 16 de juliol al 15 d’octubre de 2017. Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Al meu començ hi ha el meu final. En successió

S’alcen i cauen les cases, s’esfondren, s’estenen,

Són traslladades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu

lloc

Hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.

Vells carreus pel nou edifici, vell fustam pels nous focs,

Vells focs per les cendres, i cendres pel terrer

Que ja és carn, pelatge i fems,

Os d’home i de bèstia, espiga i fulla.

Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir

I un temps per viure i engendrar

I un temps perquè el vent esbocini el vidre balder

I sacsegi l’enfustat on saltirona la rata de camp

I sacsegi l’espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa.

 

T.S. Eliot, East Coker (fragment), Quatre quartets, traducció d’Àlex Susanna, Editorial Laertes, 1984.