Mes: Octubre de 2017

“Cavallitus”

cavallitus

Marc Vicens, 2017.

Tot es troba inscrit en un moviment circular: en cercles que es suceeixen, cada vegada més oberts, fins que s’arriba allà on ja no hi ha res més que horitzó.

María Zambrano

Anuncis

Cadascuna a sa manera

florir041 bx

Marc Vicens, 2017.

Cada cosa en son lloc

Les coses que jo he plantat

comencen llur floridera;

cadascuna florirà,

cadascuna a sa manera:

l’ametller vora la mar,

al mig d’un prat la pomera,

la perera al fons d’un hort,

el magraner prop d’una era.

 

Josep Carner, Fruiterar florit (fragment), El cor quiet, Edicions 62, 1990.

Tot esperant…

totesperant040

Marc Vicens, 2017.

FI DEL MÓN

Puc repetir la frase que s’ha endut

el teu record. No sé res més de tu.

Aquesta insistent aigua de paraules,

sempre creixent, va ensulsiant els marges

de la vida que vaig creure real.

La terra pedregosa i fatigosa

de caminar, i els arbres que em ferien

els ulls amb una branca delicada,

tan vivament maligna, convincent

amb la prova millor, la de les llàgrimes,

sembla que no són res. Es van donant

a l’amplària grisa, jaspiada

d’esperma pàl·lid, embafós. Tot cau

amb una fressa lenta i molla, i flota

sense  figura, o s’enfonsa per sempre.

Tot fa sentit, només sentit, tot és

tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.

 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, Edicions 62.

 

Diàleg

DIALEG036

Marc Vicens, 2017.

 

– Oh, sí!

– Mmmmmm, oh sí!

– Més, sí!

– Aghhhhhffffff!

– Ohhhhhhhhhhhgfssssss!

– Buuuuuuuf, sí!

– ………..

– ………..

– Mmmmmmmm agffffsssss!

– Brrrrrrrmmmmmmmgfsss!

– Slurp, slurp….. osssssssstia!

– ………..

– Aiiiigfs…..