Mes: Desembre de 2017

Cap amunt

stairway to heaven

Marc Vicens, 2017.

Escolta-la

Anuncis

Volts de Nadal

casa pastor096 copia

 Marc Vicens, 2017.

El fum de cada casa és com una encantada

columna; el sol somriu i no gosa esclatar;

al cel s’hi empereseix dolcíssima ramada

i vent i fred s’ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s’encenen els fruits de l’arbossar,

el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;

als morres de la mula i el bou lluu la rosada,

i el bell encens que en brolla mig no se’n vol anar

Un àngel posa avui, invisible en son vel,

una mica de gust d’infantesa i de cel

al mató de la plata i la mel de la gerra.

Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau:

de sota els arbres puja, brandant, boira suau:

es mesclen els alens del cel i de la terra.

 

Josep Carner, Volts de Nadal, El cor quiet, Edicions 62, 1990.

Representacions

NU-MASCULI-FEMENI

Marc Vicens, 2017.

Las mujeres son representadas de un modo completamente distinto a los hombres, y no porque lo femenino sea diferente de lo masculino, sino porque siempre se supone que el espectador “ideal” es varón y la imagen de la mujer está destinada a adularle. Y si tienen alguna duda de que esto es así, hagan el siguiente experimento. Elijan en este libro una imagen de un desnudo tradicional. Transformen la mujer en hombre, ya sea mentalmente, ya sea dibujando sobre la ilustración. Observarán entonces el carácter violento de esta transformación. Violento no para la imagen, sino para las ideas preconcebidas del que la contempla.

 

John Berger, Modos de ver, traducció de Justo G. Beramedi, Editorial Gustavo Gili, 2000.

La cosa

lacosa giacometti

Marc Vicens, 2017.

I hom continua sabent molt bé que com més t’hi acostes, t’apropes a la “la cosa”, aquesta més creix i més s’allunya… És una questa sense fi”.

David Sylvester, “The Residu of a Vision”, dins Alberto Giacometti, Londres, Tate Gallery, 1965, p.12. Dins el llibre de M. J. Balsach, Joan Miró, cosmogonies d’un món originari (1918-1939).

 

Fragments i ombres

IMG_2780

Marc Vicens, 2017.

Como el olivar,

mucho fruto lleva,

poca sombra da.

(Soledades a un maestro)

. . .

Tengo a mis amigos

en mi soledad;

cuando estoy con ellos

!que lejos están!

(Proverbios y cantares)

. . .

Dijo el árbol: Teme al hacha,

palo clavado en el suelo:

contigo la poda es tala.

(Proverbios y cantares)

. . .

Que se divida el trabajo:

los malos unten la flecha;

los buenos tiendan el arco.

(Proverbios y cantares)

 

Antonio Machado, Poesías completas, Espasa Calpe, 1990.

 

Quiets

pinyes085

Marc Vicens, 2017.

La solitud també és una barreja de sentiments equívocs; és una espera i un glatir íntims que no sempre deriven en el dolor. De vegades és una dilació punyent que ens dota d’una distància positiva per al judici i ens enriqueix per la seva amplitud. Però sovint és l’espera sense certesa de final, una amarga extensió on estem perduts i on no hi ha res que ens pugui ajudar ni res que ens pertanyi. (…) Ens voldríem donar però no hi ha ningú a qui donar-nos. Voldríem actuar però estem quiets.

Jordi Coca, Paisatges de Hopper, Edicions 62, 1995.