Sota terra

sotaterra

Marc Vicens, 2018.

Vaig sentir una remor suau i enlairada, que baixava del cimall dels avets tot xiuxiuejant. “Aquí, estimar i besar seria divinament bell”, vaig dir-me. Només de trepitjar aquell terra tan agradable ja era un plaer, i la calma encenia pregàries en l’ànima sensible. “Jeure mort aquí, sepultat discretament sota la terra fresca del bosc, seria ben dolç. Ai, si en la mort es pogués sentir la mort i fruir-ne! Qui sap si és així.

Robert Walser, La passejada, traducció de Teresa Vinardell Puig, Editorial Flâneur, 2017.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s