Papallones

Marc Vicens, 2017.

Al passejant, les coses més elevades i les més baixes, les més serioses i les més divertides, li són igualment estimades, belles i valuoses. (…)

Ha de ser desprès i generós, ha de deixar vagar i errar la mirada; sempre ha de ser capaç de fondre’s del tot en la contemplació i l’observació de les coses per tal de retenir-les, i s’ha d’oblidar de si mateix, de les pròpies queixes, necessitats, pegues i carències, i menystenir-les, tal com ho faria un soldat servicial, de valentia provada i ben disposat a sacrificar-se.

Robert Walser, La passejada, traducció de Teresa Vinardell Puig, Editorial Flâneur, 2017.