Mes: Mai de 2018

Amb gràcia

gràcia165 b

Marc Vicens, 2018.

 

La gràcia els ha de beneir ambdós: qui dóna i qui rep. Les Tres Gràcies eren divinitats menors del seguici d’Afrodita, i Goethe, en el seu Faust, es fa un cant justament pel tema que ens ocupa. Parla de la gràcia de donar, de la gràcia de rebre i de la gràcia d’agrair. Donar amb gràcia, rebre amb gràcia i agrair també amb gràcia.

Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana, Quaderns Crema, 2018.

Anuncis

Coneixement / Pensament

taladro164

Marc Vicens, 2018.

 

Avui més que mai el coneixement de la realitat té un caràcter tècnic: coneixement i domini van estretament lligats, i d’aquí la pertinença de denominacions com ara tecnociència. En canvi, del pensament tindríem manifestacions de reflexió, en la crítica –l’examen d’un mateix i de les seves pretensions–, o en la cerca del sentit de la vida.

Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana, Quaderns Crema, Assaig, 2018.

Pastilles

PASTILLES

Marc Vicens, 2018.

– Li encanten les pastilles. Sempre li han agradat, i cada cop li agraden més.

– Algú l’hauria d’aturar.

La Mafi fa que no amb el cap.

– Pastilles, horòscops i règims: en aquestes tres coses, no hi ha ningú que la pugui aturar.

 

Haruki Murakami, After Dark, traducció del japonès d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2008.

A una mà i a l’altra

pantocrator161b

Marc Vicens, 2018.

 

belive, O Lord, help my unbelief. That is, help me to belive or help me to unbelive? Who helps to believe? Egomen. Who to unbelieve? Other chap.

Jo crec, Senyor, ajuda’m en la meva incredulitat. És a dir, ajuda’m a creure o ajuda’m a no creure? Qui ajuda a creure? Egomen. Qui a no creure? Un altre.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2013.

 

Judici

arbitres158b

Marc Vicens, 2018.

Un juicio nunca se sabe cómo puede terminar, por mucho que uno sea inocente y crea tenerlo todo a su favor. La verdad no cuenta, porque se trata de que decida sobre ella, de que la establezca alguien que nunca sabe cuál es: me refiero a un juez. (…) En realidad, si bien se mira, es absurdo que se juezgue a nadie. El prestigio y la longevidad de esa costumbre, y que esté extendida por el mundo entero con mayores o menores garantías, incluso con nulas garantías de imparcialidad.

Javier Marías, Berta Isla, Alfaguara, 2017.

 

Retenir

PELI-PEL-SI

Marc Vicens, 2018.

Es desesperante que cuanto más intenta uno retener unos rasgos y representárselos, más se esfuman y se confunden y huyen. Sucede hasta con los de los muertos queridos, a los que uno vio a diario durante años; sucede con los de los ausentes, que tienden a helarse en una expresión o mirada.

Javier Marías, Berta Isla, Alfaguara 2018.