Mes: Juny de 2018

Entusiasme

tocaous

Michel tocant els ous a Valderrama. Marc Vicens, 2018. 

I no el van entendre gaire, aquells tres pobres paios, l’entusiasme que provocaven. No sabien que els podien estimar tant. Fins i tot van tenir una mica de por… A vegades l’amor espanta.

Éric Vuillard, L’ordre del dia, traducció de Jordi Martín Lloret.

Canvis

mambo

Marc Vicens, 2018.

 

DE DINS I DE FORA – Parla una exrectora (de la universitat d’Oslo): “Si vols fer canvis en un cementiri, no t’hi ajudaran gaire els de dins”. La imatge és gràfica, el principi, prou clar. I generalitzable. Hi afegiria tan sols (i torno a generalitzar) que tampoc no t’ajuden els que no saben res de cementiris. Encara que vinguin de fora.

Jaume Subirana, Cafarnaüm, Edicions Bromera, 2017.

Aigua per l’amor de Déu

 

oreneta173b

Marc Vicens, 2018.

 

P L U J A    D ‘ A B R I L

 

Esquiva a l’aire gris, als verds magnífics,

cada oreneta baixa a l’aigua, lleu:

el riu n’és tot escrit de jeroglífics

que diuen: –Aigua per l’amor de Déu.–

 

Dels núvols folls, escabellats, darrera,

no sé com és que hi riu la llum, però:

i cada fresca fulla de figuera

suara eixida al branc, sembla una flor.

 

Vejam si al vespre a mon desig t’atanses,

damunt la topadissa de les llançes

 

de pluja, sola o amb un estel,

de mon lilà convuls rebent la flaire,

lluna d’abril, finestrejant al caire

de la tempesta, en un racó de cel.

 

Josep Carner, El cor quiet, Edicions 62,

Vigília

vigilia170b

Marc Vicens, 2018.

 

De la misma manera que cuando nos sobreviene un sueño sexual con alguien inimaginable, la siguiente vez que nos lo encontramos no podemos evitar considerarlo con un vaga, reticiente y hasta culpable lascivia, como si se nos hubiera inoculado un virus mientras dormíamos desprevenidos; por mucho que la rechacemos en la vigilia, esa persona ha adquirido en nuestra conciencia una dimensión de la que carecía y que con nuestros sentidos despiertos estaba condenada a no tener jamás.

Javier Marías, Berta Isla, Alfaguara, 2018.