Month: Juny de 2018

Independència

punta fina Deixa un comentari
killbill169

Marc Vicens, 2018.

Li agradava que la miressin, però (en certa mesura) la molestava que l’excitació la provoqués independentment de la seva voluntat: de si (posem per cas) aquell vespre volia excitar o no.

Quim Monzó, La magnitud de la tragèdia, Quaderns Crema, 1993.

Somni

punta fina Deixa un comentari
somnis168b

Marc Vicens, 2018.

 

L’home madur immadur és poeta

i es corda la bragueta

poeta d’un seu ellmateix

Hi ha expressions que necessiten

millorar com la que acabes

de llegir. O com aquella

tan original “d’un somni

fet realitat”, mmm, bona!

Que no és prou real un somni?(*)

Qui s’ho pensa? Historiadors?,

neuròlegs?, psicoanalistes?

Si somies, és irreal?

Passa que tampoc és veraç.

Tot per dir que per molts anys

els somnis no cal que siguin

projectes ni cal que els projectes

se somiïn. (Projectes, somnis)

i (utopies) van a part

uns dels altres, ok. Stop.

 

(*) Ningú torna bé i bo d’una guerra.

 

Francesc Ten, L’hmi, Llibres del Segle, 2018.

Verí

punta fina Deixa un comentari
verí167b

Marc Vicens, 2018.

 

Siguem clars: des d’ahir m’asalta una idea: ¿i si s’interessa tant per la depravació que esdevé totalment perversa i, escorpí i pigmalió alhora, troba que la més gran perversió a què pot arribar és girar, d’una forma que no puc preveure, la cua verinosa cap a mi?

Quim Monzó, El regne vegetal, …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema, 1993.