No haurien sabut dir exactament què havia canviat amb el final de la guerra. Durant molt temps els va semblar que l’única impressió que podien experimentar era la d’un acabament, d’una fi, d’una conclusió. No pas un happy end, no pas un cop d’efecte sinó, ben al contrari, una fi esllanguida, melangiosa que deixava al seu darrera un sentiment de buit, d’amargor, ofegant els records dins l’ombra. El temps s’havia arrossegat, havia fugit; s’havia acabat una època; havia tornat la pau, una pau que no havien conegut mai; la guerra s’acabava. Tot de cop set anys queien en el passat: els anys d’estudiants, els anys de les trobades, els anys més bons de la seva vida.
Georges Perec, Les coses, traducció de Pascale Bardoulaud i Ramon Lladó, Edicions de la Magrana / Edicions 62, 1988.
· M E N J A R · B L A N C · 