Els nobles endrapen les sobralles de primera mà. Els criats roseguen les carcasses. I en acabat es llencen les conquilles d’ostres i dels ossos per les finestres. Els pobres i els gossos arrepleguen les engrunes. D’això se’n diu cadena alimentària.
Éric Vuillard, 14 de juliol, traducció de Jordi Martín Lloret. Edicions 62, 2019.
Per tal d’allotjar les mil cinc-centes persones encarregades de la boca del rei, havien expropiat tota la població de l’antic poble de Versalles, sí, tota! Mal llamp us mati, bergants, barralers!
Éric Vuillard, 14 de juliol, traducció de Jordi Martín Lloret. Edicions 62, 2019.
Éric Vuillard, 14 de juliol, traducció de Jordi Martín Lloret. Edicions 62, 2019.
Dice la esperanza: un día
la verás, si bien esperas.
Dice la desesperanza:
sólo tu amargura es ella.
Late, corazón… No todo
se lo ha tragado la tierra.
Antonio Machado, Caminos (fragment), Poesías completas, Editorial Espasa Calpe, 1990.
Don DeLillo, El ángel Esmeralda, Editorial Seix Barral, 2012.
Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, Penguim Random House, Grupo Editorial, 2015.
Dibuixos fets a la presentació del llibre de poemes de L’hmi, Francesc Ten. Marc Vicens, 2019.
Resposta de Thomas Mann a una pregunta d’un periodista.
James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2013.
· M E N J A R · B L A N C · 