Fent un cafè
Month: Març de 2019
Motors
–Engegàvem motors sense esperança.
J.V. Foix, Les irreals omegues, (fragment). Antologia poètica, Edicions 62, 1980.
La Jamaica
A Josep Carner
AH! QUI, COM VÓS, CONEGUÉS LA JAMAICA…
Ah!, qui, com vós, conegués la Jamaica,
I begués rom, i amb qualque mot salaç
Agemolís la dona en vells sofàs
Tot parlant-li, baixet, llengua romaica.
Qui tingués casa amb cotxera i landó,
i el cancell perfumat de vanil·lina
I una litografia subalpina
Entre brocats toscans, al rebedor.
Qui una noia amb piano i secreter,
Amb les robes balderes de l’any 30
Delejant un sipai de molt d’empenta
Quan la lluna clareja en nit de palmes
I vós, cellut, i el vicari, sever,
Cerqueu peròs al Criteri d’En Balmes!
J.V. Foix, Desa aquests llibres al calaix de baix, Antologia poètica, Edicions 62, 1984.
Míser
Teniu els ulls sense gregals ni arbres
I em deu les mans amb trenta codolells;
–Deixeu-me sol, que só molts, i fressejo
Aigua i fullam pels clots assolellats.
Míser em sé, però sol torno a nèixer
En prats frescals, en masos matiners.
J.V. Foix, Les irreals omegues, (fragment). Antologia poètica, Edicions 62, 1980.
El jo i el tu
“El Jo és el més gran i fosc secret del món. (…) Per això m’interessa l’individu i intento, per tots els mitjans, investigar i representar l’individu en tota la seva complexitat. Què ets tu? Què sóc jo?”.
Max Beckmann, Leipzig, 2884, Nova York, 1950. Exposició al Caixa Forum Barcelona fins al 26 de maig.
O una cosa o l’altra
Tot un senyor
Era tot un senyor de la tabola que passava per graciós i franc gambirot i en tot el tocant a dones, cavalls o el més eixelebrat mullader sempre estava a punt. A dir veritat anava curt de possessions i la major part de vegades vagava per cafès i tavernes de mala mort amb agents d’allistament, mossos d’estable, corredors d’apostes, purrialla de l’altri de Saint Paul, atletes, trinxeraires, saltataulells, dames de la palangana i altres perdularis de la mateixa corda o amb el primer bòfia o confident que es trobava moltes nits fins a ple dia dels quals treia xafarderies a l’engròs entre carahillo i carahillo.
James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2013.
Modern
Allò que és modern és allò que és del temps i que ha d’estar a la mesura i a l’abast del seu temps. Sovint es recrimina als artistes el fet de ser moderns, o de no ser-ne prou. També es podria recriminar al temps de no ser modern, o de ser-ne massa. Una consultat popular recent ha mostrat que Beethoven és, pel que sembla, el compositor més sol·licitat als Estats Units. En aquest sentit, es podria dir que Beethoven és molt modern.
Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.
Obstacles
La meva llibertat, per tant, consisteix a moure’m dins l’estret marge que m’he assignat a mi mateix per a cadascun dels meus projectes. Encara diria més: la meva llibertat serà més gran i més profunda com més estretament limiti el meu camp d’acció i com de més obstacles m’envoltin.
Igor Stravinski, Poètica musical, traducció d’Oriol Ponsatí-Murlà, Accent Editorial, 2008.
La divina
· M E N J A R · B L A N C · 