Month: Abril de 2019

Sed

Marc Vicens, 2019.

Nos parecía que por una peculiar contradicción los melones eran los frutos de la sequía. Caminando por valles agostados o por la tierra cuarteada de llanuras polvorientas, caíamos sobre ellos y nos lo comíamos como quien saca agua de un pozo en un oasis. Eran inverosímiles, nos consolaban, pero en realidad no nos saciaban la sed. Y antes de abrirlos, los melones huelen al agua azucarada que encierran. Un olor a cerrado denso y romo. Mientras que para saciar la sed es necesario algo más punzante. Los limones son mejores.

John Berger, Aquí nos vemos, traducció de Pilar Vázquez, Alfaguara, 2005.

La processó va per dintre

Marc Vicens, 2019.

Entre dolces cantarelles.

quan encara no s’hi veu,

van duent Jesús en creu

pels carrers de cases velles.

Mig es fonen les estrelles.

Par que dormi el Nazareu.

Mes, de cop, la mar l’atreu.

I dessota les parpelles

sos esguards són renadius.

Es dilaten sos badius

a un perfum de violetes.

I sos braços d’encisat,

són talment de bat a bat

per cridar les orenetes.

Josep Carner, Processó de l’albada, Edicions 62.

Llegir re

Marc Vicens, 2019.

Quants botiflers amb carota de jutge

Tot n’és ple

Quants estandards airejats per les pluges

Tot n’és ple

Quants ballodors fent verema a les pistes

Tot n’és ple

Quanta aigua clara als ulls de la veïna

Tot n’és ple

Quanta flor roja al braç de l’estrangera

Tot n’és ple

Quanta herba negra al cor de la ignorada

Tot n’és ple

Quants homenets amb aire de femella

Tot n’és ple

Quants homenots que escriuen el que els paguen

Tot n’és ple

Quants homenassos morts sense llegenda

Tot n’és ple

Quantes cases obertes als sapastres

Tot n’és ple

Quantes portes tancades als poetes

Tot n’és ple

Quants saberuts que no llegeixen gaire

Tot n’és ple

Quants elefants sagrats que no llegeixen re

Tot n’és ple

(fragment)

J.V. Foix, Altres poemes, Antologia poètica, Edicions 62, 1984.

Catalans vestits a la flamenca

Marc Vicens, 2019.

Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires

Tot n’és ple

Quantes parelles sense clos ni teula

Tot n’és ple

Quants ulls enamorats darrere els vidres

Tot n’és ple

Quants cors gements al fosc de la brosalla

Tot n’és ple

Quants vinaters que es venen trull i vinyes

Tot n’és ple

Quants pagerols que es venen la pineda

Tot n’és ple

Quants grapalluts que es venen les muntanyes

Tot n’és ple

Quanta foscor amb tants d’ocells de presa

Tot n’és ple

Quants pobles afollats pels arquitectes

Tot n’és ple

Quantes platges amb fressa de garatges

Tot n’és ple

Quants pescadors amb lliureia de patge

Tot n’és ple

Quants peixos morts vençuts per la vellesa

Tot n’és ple

Quants catalans vestits a la flamenca

Tot n’és ple

(fragment)

J.V. Foix, Altres poemes, Antologia poètica, Edicions 62, 1984.

Quants i quantes

Marc Vicens, 2019

Quantes noies vestides de nuesa

Tot n’és ple

Quants forasters amb els ventres polsosos

Tot n’és ple

Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos

Tot n’és ple

Quantes donzelles que ploren, a l’alba

Tot n’és ple

Quants anuncis taurins plantats als arbres

Tot n’és ple

Quanta gent trista per la carretera

Tot n’és ple

Quantes antenes de TV en els àtics

Tot n’és ple

Quantes coses per dir que tothom calla

Tot n’és ple

Quantes ulleres fosques per no veure-hi

Tot n’és ple

Quants cardenals pintats a les revistes

Tot n’és ple

… i quantes meretrius a l’altra plana

Tot n’és ple

(fragment)

J.V. Foix, Altres poemes, Antologia poètica, Edicions 62, 1984.

Ben ple de ratu

Marc Vicens, 2019.

TOT N’ÉS PLE

Quantes roselles als prats de la vila

Tot n’és ple

…i quants ocells que fan ombra a l’ermita

Tot n’és ple

Quantes estrelles quan l’agost s’apaga

Tot n’és ple

Quantes fonts fresques pel camí dels masos

Tot n’és ple

Quants aiguamorts a la ciutat captiva

Tot n’és ple

Quanta fruita d’olor darrere el claustre

Tot n’és ple

Quants capellans que cavalquen la moto

Tot n’és ple

Quants cotxes parquejats a les placetes

Tot n’és ple

Quants caminants amb la cama enguixada

Tot n’és ple

Quants avions que passen sobre casa

Tot n’és ple

Quantes gavines amb claror d’exili

Tot n’és ple

Quantes vellardes amb carbó a les celles

Tot n’és ple

Quantes senyores que ensenyen les cuixes

Tot n’és ple

(fragment)

J.V. Foix, Altres poemes, Antologia poètica, Edicions 62, 1984.