Month: Juliol de 2019

Santa Paciència

Marc Vicens, 2019.

Al maig, quan tot canta,

el cel era obert;

jo, per un incert,

hi he vist una santa

de vestit sofert.

Gris, sense pretesa,

era el seu gipó;

com una pagesa

duia un mocador,

amagant l’ardència

de son pur estel;

Santa Paciència

li diuen al cel.

Josep Carner, Santa Paciència (fragment) El cor quiet, Edicions 62, 1990.

Guspires

Marc Vicens, 2019.

L’any 1925, Miró escriu a Picasso: “Prefereixo anar tota la vida en la tenebra sempre que al final de la meva existència descobreixi una guspira, algun raig de sol pur, que anar com tots els joves dins una il·luminació artificial manllevada als arcs voltaics”.

M.J. Balsach, Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari (1918-1939).

Equilibri

Marc Vicens, 2019.

Ni bé, ni mal. Aranyes i escorpins,

en la justa mesura. Als garrovers

hi niuen xinxes, moscards i llagost.

Després un quart de lluna, i la celístia,

entesa enllà, em compensen del que perdo.

S’enfila el pregadéu per les camèlies.

Al final, tot acaba en equilibri.

Sebastià Alzamora, La part visible, Edicions Proa, 2009.

Pou

Marc Vicens, 2019.

Ja sóc expert a deixar passar els dies,

moneiot sense al·licient. Repica

la nansa del poal, i és com un gong

que submergesc, cordat, cisterna endins.

El so de l’alumini en enfonsar-se

em fa pensar en tu i en mi, ecos distants,

més llunyans com més vam saber estimar-nos.

Sebastià Alzamora, La part visible, Edicions Proa, 2008.

Vestits

Marc Vicens, 2019.

Hauria de fer-me un bon vestit —un vestit fet per un bon sastre. Tots els vestits que he portat fins ara han agafat un aire de vestits donats, de roba donada, tot i haver estat sempre religiosament pagats per la meva família. Si alguna vegada hagués portat un vestit donat, m’havia caigut exactament igual que un vestit pagat —cosa que és ben trista.

28 de juny 1919.

Josep Pla, El quadern gris. elquaderngris.cat