Month: Octubre de 2019

Hipnosi

Digital, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

No combrego amb els reaccionaris que veuen la televisió com una mena d’ens malèvol imposat al populatxo innocent, un aparell que fa minvar el quoficient intelectual i afecta els resultats acadèmics a mesura que tots plegats hi seiem davant amb el cul cada cop més gros i petites espirals hipnòtiques rodant-nos als ulls.

David Foster Wallace, La metamirada, He ballat (breument) la conga, traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.

Ranci

Digital, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

–Però, sant cristià -digué l’Ignatius Gallaher amb vehemència-, ¿què et penses? Només cal obrir boca i puc tenir dona i diners demà mateix. ¿No t’ho creus? Bé, ja ho sé jo. N’hi ha a cents, ¿què dic?, a mils, d’alemanyes i de jueves riques, podrides de diners, que estarien més que contentes… Espera’t una mica, xiquet. Ja veuràs que bé que jugo les meves cartes. Quan hi ha negoci, ja t’ho dic. Tu, espera’t. Va alçar la copa d’una revolada, se la begué d’un glop i va riure estrepitosament. Després es va quedar fixat i va dir amb veu més calmada:

–Però no tinc pressa. Que s’esperin. No m’acabo de veure lligat amb una sola dona, ¿saps?

Va imitar el gest de fer el tast amb la boca i arronsà el nas:

–Es deu tornar una mica ranci, em fa l’efecte -va dir.

James Joyce, El nuvolet, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2015.

Fer la joventut

Digital, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

El cambrer va portar les begudes. El Chandler Menut va empènyer una copa cap al seu amic i va agafar l’altra amb energia.

–¿Qui sap? –va dir mentre alçaven les copes–. Quan vinguis l’any que ve potser tindré el gust de desitjar molts anys de vida i felicitat al senyor Ignatius Gallaher i senyora.

L’Ignatius Gallaher, a mig beure, va tancar un ull expressivament per damunt el brocal de la copa. Després de beure va fer petar els llavis amb resolució, va plantar la copa i digué:

–Això sí que no em fa gens de por, xiquet. Primer haig de fer la joventut i conèixer una mica la vida i el món abans de fotre’m la corda al coll… si és que ho faig.

–Algun dia ho faràs …digué el Chandler Menut calmosament.

James Joyce, El nuvolet, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2015.

Poc flexible

Sin categoría Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

La senyoreta Devlin s’havia convertit en la senyora Kearney per despit. L’havien educada en un convent de categoria, on havia après francès i música. Com que era pàl·lida per naturalesa i de maneres poc flexibles, a l’escola no va fer gaires amics. Quan va tenir edat de casar-se li van fer freqüentar moltes cases on les seves interpretacions musicals i la seva finor de vori eren molt apreciades. Seia envoltada per un cercle d’admiració glacial, tot esperant que algun pretendent es decidís a trencar-lo i a oferir-li una vida brillant.

James Joyce, La mare, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions Proa, 2015.

Generació

Digital, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

Una nova generació puja enmig nostre, una generació motivada per noves idees i nous principis. És seriosa i entusiasta d’aquestes noves idees i el seu entusiasme, fins i tot quan va mal dirigit, és, em penso, sincer per regla general.

James Joyce, Els morts, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Edicions 62, 2015.

Sense gots

Digital, punta fina Deixa un comentari
Marc Vicens, 2019.

–No hi ha gots –va dir el vell.

–Oh, no us amoïneu per això, Jack –digué el senyor Henchy–. Molta gent ben digna ha begut directament de l’ampolla abans que nosaltres.

James Joyce, Diada de l’heura al local del comitè, Dublinesos, traducció de Joaquim Mallafrè, Editorial Proa, 2015.