Black shit
Month: Novembre de 2019
Farciment
Fins que rebentem!
Coets (III)
En un espectacle, en un ball, cada u gaudeix de tothom.
¿Què és l’art? Prostitució.
El plaer d’estar dintre de les multituds és una expressió misteriosa del gaudi de la multiplicació del nombre.
Charles Bauderaire, El meu cor despullat, traducció de Pere Rovira, Editorial Proa, 2018.
Coets (II)
El sacerdot és immens perquè fa creure en una munió de coses sorprenents.
Que l’Església vulgui fer-ho i ser-ho tot és una llei de l’esperit humà.
Els pobles adoren l’autoritat.
Els sacerdots són els servents i els sectaris de la imaginació.
El tron i l’altar, màxima revolucionària.
Charles Bauderaire, El meu cor despullat, traducció de Pere Rovira, Editorial Proa, 2018.
Coets
Encara que Déu no existís, la Religió seria Santa i Divina.
Déu és l’únic ésser que, per regnar, no necessita ni tan sols existir.
Allò que l’esperit ha creat està més viu que la matèria.
L’amor és el gust de la prostitució. No hi ha cap plaer noble que no pugui ser relacionat amb la Prostitució.
Charles Bauderaire, El meu cor despullat, traducció de Pere Rovira, Editorial Proa, 2018.
Peaky Fucking Blinders!
A dalt, sempre a dalt
La mentida és que calgui triar entre una cosa i una altra.
Una abella quieta i flotant es mou massa de pressa per pensar.
Des de dalt, la dolçor la fa embogir.
En lo alto para siempre
Creació i dramatúrgia: Juan Navarro i Gonzalo Cunill (basat en Entrevistes breus amb homes repulsius de David Foster Wallace)
Direcció: Juan Navarro
Interpretació: Gonzalo Cunill, Gemma Polo i Rodolfo Castagnolo
Espai escènic: Juan Navarro
Il·luminació i direcció tècnica: Ferdy Esparza
Vídeo: Cristian Wise
Vestuari: Nieves Casquete
Producció: Cielo Drive S.L.
Coproducció: Teatre Lliure i Temporada Alta 2019
Paraules noves
Sempre és de nit
Albert Serra a Liberté parteix de forma no oficiosa del Marquès de Sade. En la pel·lícula condueix a un grup de nobles llibertins, amb els seus criats i les seves dames, cap a l’interior d’un bosc. Sempre és de nit. Ens trobem a l’interior d’un univers concret on tot és possible perquè no hi ha ni virtut, ni moral. L’únic principi que impera és la recerca del plaer i el dolor a partir de dos aspectes concrets: l’acció sexual i el voyeurisme.
Àngel Quintana, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Albert Serra, Liberté, 2019.
Sargantaneta
DE LES TAQUES BLAVES EN UN MAPA____________
B___ Allò és el mar, sargantaneta.
A___ Quina desil·lusió! El mar, que me l’havien descrit amb minuciosa exaltació, no s’assemblava de res a aquella llenca blavosa, immòbil, silenciosa, entre els pujols, allà, ben lluny.
¿Allò és el mar?
B___ Sí, sargantaneta. Allò és la Mediterrània.
A___ ¿Quan hi anirem?
B___ A l’estiu. T’ho prometo.
Paradisos oceànics
Mercè Aránega i Paula Blanco escenifiquen les cròniques del viatge a la Polinèsia de l’escriptora gironina Aurora Bertrana.
Adaptació teatral de Josep Maria Fonalleras.
Temporada Alta, diumenge 10 de novembre, Teatre de Salt.
· M E N J A R · B L A N C · 