La segona cosa aparentment meravellosa és que la televisió sembla una benedicció caiguda del cel per a una subespècie humana que gaudeix mirant els altres però no suporta que l’observin a ella. Perquè la pantalla del televisor només permet l’accés en una direcció. És una vàlvula antiretorn. Nosaltres els veiem a ells, ells no ens veuen a nosaltres. Ens podem relaxar, sabent que no som observats, i no apartar la mirada.
David Foster Wallace, E umibus pluram. La televisió i la narrativa nord-americana, He ballat (breument) la conga, Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
· M E N J A R · B L A N C · 