A la iugoslava

Marc Vicens, 2019.

La padrina m’explicava que en temps de la República els enterraments eren molt més divertits, més variats. Al poble hi havia dos o tres maçons que portaven la veu cantant, un d’ells era un parent meu: el tiet Pep. Aquests maçons de secà pensaven que calia treure la gent de la superstició. El primer, treure’ls-hi la por a la mort, l’arma de l’Esglèsia per controlar-los. Els enterraments, doncs, ja no podien ser espectacles fúnebres. Calia optimisme. Així, explica la padrina, durant els pocs anys de la República, alguns enterraments es feien amb banda de música, una mica a la iugoslava, a la Kusturica, tocant peces alegres i ràpides.

Abel Cutillas, La mort de Miquel Bauçà, Editorial Fonoll, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s