Pum!
Month: febrer de 2020
Selecció
Tot art pressuposa un treball de selecció. Normalment, quan em poso a treballar, el meu objectiu no és precís. En aquest estadi de l’operació, si algú em demanés què vull, em costaria molt de dir-ho; però respondré sempre amb precisió quan se’m demani què no vull.
Igor Stravinski, Poètica musical, traducció de Oriol Ponsatí-Murlà, Editorial Accent, 2008.
Parlem?
O potser valdria més dir que les persones més enrotllades, interessants i vives no acostumen a ser les que se senten atretes pels processos polítics.
David Foster Wallace, He ballat (breument) la conga. Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa.
Interès
Segurament deu ser perquè és gairebé impossible fer que ningú rumiï intensament sobre els motius pels quals no li interessa una certa cosa.
David Foster Wallace, He ballat (breument) la conga. Antologia d’articles. Selecció i traducció de Ferran Ràfols Gesa.
Volia fer això
La funció del crític està una mica equivocada perquè el crític sempre, generalment, t’explica el que li agrada a ell. Em fa l’efecte que la missió essencial del crític és orientar l’espectador davant de l’obra i que l’espectador judiqui. Aquest senyor volia fer això i li surt això, què us sembla?
Joan Brossa
Entrevista de Joan Barril a Betevé a Joan Brossa. 9 de maig del 1997.
Tallant
Ficció
–Crec que sé com ets en realitat –va dir en Baxter.
–No, no ho saps –va dir la Clarissa–. Ningú ho sap.
John Cheever, La casta Clarissa, Contes. Traducció de Jordi Martín Lloret.
Bigger letters
FOUR LEGS GOOD, TWO LEGS BAD, was inscribed on the wall of the barn, above the Seven Commandments and in bigger letters.
George Orwell, Animal Farm, Penguin Books, 2008.
Mira, escolta, apren
No prestas atención a cómo habla la gente. Nunca te dices: Mira, él habla muy bien, voy a escucharlo y a aprender.
John Berger, Aquí nos vemos, traducció de Pilar Vázquez, 2005, Alfaguara, 2005.
Orient
Em fas girar
com qui gira una bola del món amb la mà,
i sí, tinc una altra cara,
com una Xina que ningú,
ni tan sols jo, no ha vist mai.
Descriu-me doncs què hi ha allà,
digues què estàs mirant
i tancaré els ulls
per veure-ho jo també,
els carros de bous i les banderes al vent.
M’agrada el so de la teva veu
com un petit saxòfon
que m’explica el que mai no podria saber
si no cavés un clot fins al fons del fons
travessant el centre del meu jo.
Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana. Edicions Godall, 2019.
· M E N J A R · B L A N C · 