Pa i vi

Marc Vicens, 2020

Lletania

Ets el pa i el ganivet,

la copa de cristall i el vi.

Ets la rosada matinal a l’herba

i la roda xardorosa del sol.

Ets el davantal blanc del forner

i els ocells a la maresma envolant-se de cop.

No ets, en canvi, el vent a l’hort,

les prunes damunt del taulell

o el castell de cartes.

I certament no ets l’aire perfumat de pi.

De cap manera no ets l’aire perfumat de pi.

Pot ser que siguis el peix a sota del pont,

potser fins i tot el colom al cap del general,

però no ets ni de bon tros

el camp de blavets al capvespre.

I una mirada ràpida al mirall mostrarà

que no ets ni les botes allà al racó

ni la barca adormida al cobert.

Potser t’interessa saber,

parlant de la profusa imatgeria del món,

que jo soc el so de la pluja a la teulada.

I resulta que soc també l’estel fugaç,

el diari del vespre volant per un carreró

i el cistell de castanyes a la taula de la cuina.

I soc la lluna als arbres

i la tassa de te de la dona cega.

Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana. Godall Edicions, 2019.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s