És més aviat una sensació. I alhora és un producte de debó; se suposa que es produeix dintre teu, la sensació: una barreja de relaxació i estimulació, d’indulgència distesa i turisme frenètic, i tota la combinació de servilisme i condescendència que la indústria propagandística resumeix en el verb cuidar, en el sentit d’aviciar i consentir. És un verb escampat per tots i cadascun dels prospectes dels megaoperadors: “… com no l’havia cuidat mai ningú”, “Cuidi’s amb una visita a les nostres saunes i jacuzzis”, “Posi’s a les nostres mans, el cuidarem”, “Cuidis entre la brisa càlida de les Bahames”.
David Foster Wallace, Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer, He ballat (breument) la conga, traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
· M E N J A R · B L A N C · 