Em fas girar
com qui gira una bola del món amb la mà,
i sí, tinc una altra cara,
com una Xina que ningú,
ni tan sols jo, no ha vist mai.
Descriu-me doncs què hi ha allà,
digues què estàs mirant
i tancaré els ulls
per veure-ho jo també,
els carros de bous i les banderes al vent.
M’agrada el so de la teva veu
com un petit saxòfon
que m’explica el que mai no podria saber
si no cavés un clot fins al fons del fons
travessant el centre del meu jo.
Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana. Edicions Godall, 2019.
