“La tradició no és l’adoració de les cendres, és la pervivència del foc” (Mahler).
Àlex Susanna, Paisatge amb figures, Editorial Proa, 2019.
Cendres
Month: Juny de 2020
Papar mosques
No-coses
Aquest amor per les coses de cada dia,
en part fill dels ulls oberts de la infantesa,
en part càlcul literari,
aquesta atenció a la flor matinal
i més tard a una mosca que passeja
per la vora del vas de vi…
¿Evitem, quan ho fem, el nostre destí
únic, veritable, defugim amb la mirada
Philip Larkin a l’aguait amb el seu vestit d’enterramorts?
Les branques despullades contra el cel
no salvaran ningú del buit que ens espera,
no ho faran la sucrera o la cullereta damunt la taula.
Per què preocupar-se, doncs, pel far de quadres?
¿Per què perdre el temps amb el pardal
o amb les flors silvestres als marges
quan tots hauríem de ser a la nostra cambra
llançant-nos contra la paret de la vida
i contra la paret oposada de la mort,
amb la porta tancada amb clau,
mentre apedreguem la pregunta del sentit
i l’enigma del nostre origen?
¿Per a què serveixen la lluerna,
la gota d’aigua que recorre la fulla verda
o fins i tot la pastilla de sabó que patina per la banyera
que se suposa que estem condemnats
a llançar-nos contra el misteri
tan fort com puguem i a fer punyetes els veïns?
A llançar-nos contra el no-res mateix,
alguns per picar amb el front,
altres amb la maça del sentit, la mandíbula alçada de la poesia.
Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana, Godall Edicions, 2019.
Neteja
Tòpics
Però passa que, de tant abusar-ne, la frase exculpatòria ha acabat per convertir-se, també, en un lloc comú. Un lloc comú que, a més, permet la vagància als que el fan servir. No cal matar-se a buscar un substitut al tòpic que se’ls acut d’entrada. Col·loquen el suposat antídot –”com diu el tòpic”– i llestos. A aquestes altures, és tan tòpic “com diu el tòpic…” com el tòpic que reciten a continuació i contra el qual pretenien immunitzar-se.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.
Tomates
Tomó un tomate y lo levantó, haciendo que el sol golpease con dureza sobre la pequeña esfera roja. Ella miraba el tomate por un lado. Pedro lo miraba por el otro. Ambos lo veían desde diferente perspectiva.
Luis Martín-Santos, Tiempo de silencio, Editorial Seix Barral, 1990.
Dins, fora
Pues quien está fuera de sí nada aborrece tanto como volver a sí mismo.
Thomas Mann, La muerte en Venecia, traducció de Juan del Solar, Edhasa, 1988.
Fogueres
Celebrar
Su belleza superaba lo expresable, y, como tantas otras veces, Aschenbach sintió, apesumbrado, que la palabra sólo puede celebrar la belleza, no reproducirla.
Thomas Mann, La muerte en Venecia, traducció de Juan del Solar, Edhasa, 1988.
Saludar
Nada hay más extraño ni más delicado que la relación entre personas que sólo se conocen de vista, que se encuentran y se observan cada día, a todas horas, y, no obstante, se ven obligadas, ya sea por convencionalismo social o por capricho propio, a fingir una indiferente extrañeza y a no intercanbiar saludo ni palabra alguna.
Thomas Mann, La muerte en Venecia, traducció de Juan del Solar, Edhasa, 1988.
Camí
La Belleza es, pues, el camino del hombre sensible hacia el espíritu…, sólo el camino, un simple medio, mi pequeño Fedro…
Thomas Mann, La muerte en Venecia, traducció de Juan del Solar, Edhasa, 1988.
· M E N J A R · B L A N C · 