
Però passa que, de tant abusar-ne, la frase exculpatòria ha acabat per convertir-se, també, en un lloc comú. Un lloc comú que, a més, permet la vagància als que el fan servir. No cal matar-se a buscar un substitut al tòpic que se’ls acut d’entrada. Col·loquen el suposat antídot –”com diu el tòpic”– i llestos. A aquestes altures, és tan tòpic “com diu el tòpic…” com el tòpic que reciten a continuació i contra el qual pretenien immunitzar-se.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.