Papar mosques

Marc Vicens, 2020.

No-coses

Aquest amor per les coses de cada dia,

en part fill dels ulls oberts de la infantesa,

en part càlcul literari,

aquesta atenció a la flor matinal

i més tard a una mosca que passeja

per la vora del vas de vi…

¿Evitem, quan ho fem, el nostre destí

únic, veritable, defugim amb la mirada

Philip Larkin a l’aguait amb el seu vestit d’enterramorts?

Les branques despullades contra el cel

no salvaran ningú del buit que ens espera,

no ho faran la sucrera o la cullereta damunt la taula.

Per què preocupar-se, doncs, pel far de quadres?

¿Per què perdre el temps amb el pardal

o amb les flors silvestres als marges

quan tots hauríem de ser a la nostra cambra

llançant-nos contra la paret de la vida

i contra la paret oposada de la mort,

amb la porta tancada amb clau,

mentre apedreguem la pregunta del sentit

i l’enigma del nostre origen?

¿Per a què serveixen la lluerna,

la gota d’aigua que recorre la fulla verda

o fins i tot la pastilla de sabó que patina per la banyera

que se suposa que estem condemnats

a llançar-nos contra el misteri

tan fort com puguem i a fer punyetes els veïns?

A llançar-nos contra el no-res mateix,

alguns per picar amb el front,

altres amb la maça del sentit, la mandíbula alçada de la poesia.

Billy Collins, Set elefants drets sota la pluja, traducció de Jaume Subirana, Godall Edicions, 2019.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s