McEnroe, La electricidad. (Rugen las flores, 2015).
Month: Octubre de 2020
Taques
Una de les meves moltes pors és convertir-me en l’home de la jaqueta esparracada i la bragueta descordada que fa cua a la caixa de la cooperativa, amb una taca d’ou a la camisa, i d’altres coses, perquè el mirall del rebedor ha dimitit de les seves funcions. Un nàufrag que no pot ancorar enlloc que no sigui el seu flux de pensaments, en el qual el temps ha perdut el seu ordre seqüencial.
Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.
Amanyagar
Vine, gat bell, al meu cor amorós;
les teves urpades mesura,
deixa’m nedar en els teus ulls torbadors,
mescla de ferro i d’àgata dura.
Mentre els meus dits amanyaguen a plaer
el teu cap i el teu dors atlètic,
i que la mà se’m torba de plaer
en palpar el teu cos enèrgic,
la meva dona veig. El seu esguard,
igual que el teu, bèstia xalesta,
fred, profund, talla i fendeix com un dard,
i, des dels peus fins a la testa,
un aire tènue, un perfum com de tu,
neden entorn del seu cos bru.
Charles Baudelaire, El gat, Les Flors del Mal, versió de Xavier Benguerel, Edhasa, 1990.
Direcció contrària
De sempre, N’A. havia sentit unes ganes boges de prendre el carrer de Balmes en direcció contrària a la permesa; bé per error (una nit de gresca, després de tancats tots els esglais) o conscientment (per tal de fer petar el mirall opac de la rutina).
Quim Monzó, Cacofonia, …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema, 1993.
Cargolar
En Lars es cargola un cigarret i l’encén, es reclina a la porta del cobert i se’l fuma, tranquil·lament. Recordo el plaer de fumar després de l’esforç d’un treball físic compartit amb el o els companys, i per primera vegada en molts anys, ho trobo a faltar.
Per Petterson, Sortir a robar cavalls, traduït per Carolina Moreno, Club Editor, 2019.
Marina
Cabeçola
Del forn aquell que hi ha al carrer dels Lladres
tornes a casa, al davantal alegre,
tan opulenta de braons i pits
–mes que de pits, diríem de mamelles–,
i a les pupil·les la vivacitat,
o la perversitat, o la lascívia,
allò que intranquil·litza, allò que excita,
allò que mai no s’aclareix del tot;
i en la cassola de l’arròs al forn
–l’arròs eixut, d’aquell prestigi gòtic–,
la cabeçola que al marit li agrada,
la cabeçola del cabrit atònit,
amb aromades fulles de llorer
i ulls perdurables d’estranyesa bíblica.
Vicent Andrés Estellés, El gran foc dels garbons, 1958-1967. Els millors poemes, Editorial Columna, 1998.
Però també…
És clar que també tornaven els caramels compartits, la melmelada dels diumenges al matí, les dues entrades amagades al barret… Però també venien els cabells a la pica, les mitges al sofà, els consells fora de de to, les visites a uns parents arrugats, els amics saberuts omplint de cendra el parquet en sopars de compromís, les exigències intempestives, tan sovint la mà aferrada al ganivet. S’aixecà (i se li féu evident que tot allò que havia pensat, havia passat també pel cap d’ella), ajuntaren les galtes, es digueren hola novament i es besaren a les boques, abraçant-se desfermadament.
Quim Monzó, El nord del sud, …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema, 1993.
Entrevista
–Voldríem que vinguessis al programa per fer-te una entrevista. Però no volem una entrevista vulgar i avorrida. No. Volem fer una cosa molt original. Diferent. Divertida.
Malament.
Malalent, perquè és probable que faci dècades que l’individu susceptible de ser entrevistat estigui fart de sentir propostes semblants. D’un temps ençà és com si a la televisió totes les entrevistes haguessin de ser –d’una manera o altra, totalment o parcialment –”originals”, “diferents”, “divertides”.
Quim Monzó, Tot és mentida, Quaderns Crema, 2000.
Torradora
Tractar la televisió com una realitat maligna és tan reduccionista i estúpid com tractar-la de torradora amb imatges.
David Foster Wallace, He ballat (breument) la conga. Antologia d’articles, traducció de Ferran Ràfols Gesa, Edicions del Periscopi, 2019.
· M E N J A R · B L A N C · 