És clar que també tornaven els caramels compartits, la melmelada dels diumenges al matí, les dues entrades amagades al barret… Però també venien els cabells a la pica, les mitges al sofà, els consells fora de de to, les visites a uns parents arrugats, els amics saberuts omplint de cendra el parquet en sopars de compromís, les exigències intempestives, tan sovint la mà aferrada al ganivet. S’aixecà (i se li féu evident que tot allò que havia pensat, havia passat també pel cap d’ella), ajuntaren les galtes, es digueren hola novament i es besaren a les boques, abraçant-se desfermadament.
Quim Monzó, El nord del sud, …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, Quaderns Crema, 1993.
· M E N J A R · B L A N C · 