Amanyagar

Marc Vicens, 2020.

Vine, gat bell, al meu cor amorós;

les teves urpades mesura,

deixa’m nedar en els teus ulls torbadors,

mescla de ferro i d’àgata dura.

Mentre els meus dits amanyaguen a plaer

el teu cap i el teu dors atlètic,

i que la mà se’m torba de plaer

en palpar el teu cos enèrgic,

la meva dona veig. El seu esguard,

igual que el teu, bèstia xalesta,

fred, profund, talla i fendeix com un dard,

i, des dels peus fins a la testa,

un aire tènue, un perfum com de tu,

neden entorn del seu cos bru.

Charles Baudelaire, El gat, Les Flors del Mal, versió de Xavier Benguerel, Edhasa, 1990.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s