Month: Novembre de 2020

Fixar

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

He descubierto por propia experiencia que mientras uno está acostado en la oscuridad ayuda no poco el repasar con la imaginación el bosquejo de las figuras que uno ha estado estudiando o el esquema de otras cosas dignas de atención, nacidas de la reflexión; este ejercicio es digno de elogio y muy útil para fijar las cosas en la memoria.

Leonardo da Vinci, Cuadernos de notas, Editorial Yerico, 1990.

–Mrrnyau!

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

–Mrrnyau! –féu la gata.

Diuen que són estúpids. Entenen allò que els diem millor que nosaltres a ells. Entén tot el que l’interessa. I venjativa. Cruel. El seu natural. És curiós que els ratolins no xisclin mai. Sembla que els agradi.

James Joyce, Ulisses, traducció de Joaquim Mallafrè, Editorial Proa, 2013.

Mirar-se el melic

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

–Abans has dit que la teva dona va deixar una nota, oi?

–Sí.

–¿I què hi deia?

–Que viure amb mi era com viure amb una massa d’aire.

–¿Amb una massa d’aire? –va fer la Shimao, torçant una mica el coll i mirant en Komura a la cara–. ¿Què volia dir?

–Que no tinc res a dins.

–Vols dir que estàs buit?

–Potser no. No ho sé. Però, encara que no tingui res a dins, ¿què és el que hauria de tenir-hi?

Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.

Ossos

Sin categoría Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

–Una vegada em va parlar dels óssos polars. De la vida tan solitària que fan. Es veu que només s’acoblen un cop l’any. Només un cop. Al seu món no existeix una relació duradora entre un mascle i una femella. Un ós polar mascle i un ós polar femella es troben per casualitat en una planúria gelada, i llavors s’aparellen. No s’hi estan gaire estona. I quan acaben, el mascle fuig corrent de la femella, com si estigués espantat. S’allunya del lloc on s’han acoblat. Sense girar-se a mirar enrere, literalment. I es passa la resta de l’any vivint en una solitud profunda. No es comunica de cap manera. No té contacte amb ningú. Aquesta és la història dels óssos polars.

Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.

A mitges

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

–Escolta, Nimit –va dir la Satsuki, traient-se les ulleres de sol i inclinant-se cap al respatller del seient de l’acompanyant.

–Digui’m, doctora.

–¿Tu estàs preparat per morir?

–Jo ja estic mig mort, doctora –va dir, com si fos la cosa més natural del món.

Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.

El món

Digital Deixa un comentari
Marc Vicens, 2020.

–És veritat que no tens pare en aquest món. I hi haurà qui dirà això o allò sobre aquest fet. Malauradament, la majoria de persones tenen la vista emboirada i no veuen bé la realitat. Però escolta, Yoshiya, el teu pare, el Senyor, és el món mateix.

Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.