–Una vegada em va parlar dels óssos polars. De la vida tan solitària que fan. Es veu que només s’acoblen un cop l’any. Només un cop. Al seu món no existeix una relació duradora entre un mascle i una femella. Un ós polar mascle i un ós polar femella es troben per casualitat en una planúria gelada, i llavors s’aparellen. No s’hi estan gaire estona. I quan acaben, el mascle fuig corrent de la femella, com si estigués espantat. S’allunya del lloc on s’han acoblat. Sense girar-se a mirar enrere, literalment. I es passa la resta de l’any vivint en una solitud profunda. No es comunica de cap manera. No té contacte amb ningú. Aquesta és la història dels óssos polars.
Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.
· M E N J A R · B L A N C · 