–Abans has dit que la teva dona va deixar una nota, oi?
–Sí.
–¿I què hi deia?
–Que viure amb mi era com viure amb una massa d’aire.
–¿Amb una massa d’aire? –va fer la Shimao, torçant una mica el coll i mirant en Komura a la cara–. ¿Què volia dir?
–Que no tinc res a dins.
–Vols dir que estàs buit?
–Potser no. No ho sé. Però, encara que no tingui res a dins, ¿què és el que hauria de tenir-hi?
Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.
· M E N J A R · B L A N C · 