Mirar-se el melic

Marc Vicens, 2020.

–Abans has dit que la teva dona va deixar una nota, oi?

–Sí.

–¿I què hi deia?

–Que viure amb mi era com viure amb una massa d’aire.

–¿Amb una massa d’aire? –va fer la Shimao, torçant una mica el coll i mirant en Komura a la cara–. ¿Què volia dir?

–Que no tinc res a dins.

–Vols dir que estàs buit?

–Potser no. No ho sé. Però, encara que no tingui res a dins, ¿què és el que hauria de tenir-hi?

Haruki Murakami, Després del terratrèmol, traducció d’Albert Nolla, Editorial Empúries, 2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s