Month: gener de 2021

Alçar el colze

Marc Vicens, 2021.

–Escolti –em diu el jesuïta– ¿qui és aquest capellà que viatja en una motocicleta tronada i que transporta indefectiblement una garrafa de vi sobre el manillar?

–És el senyor rector de Regencós. La gent l’anomena mossèn Garrafa. Gairebé cada matí és possible de trobar-lo a Palafrugell. Esmorza a una taberna. Té fama d’alçar el colze d’una manera potser desmesurada.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

Arguments

Marc Vicens, 2021.

És possible de constatar a cada moment que els arguments a favor de l’existència de Déu a qui fan verdaderament impressió és als que prèviament ja hi creuen, als que tenen fe. Als que, per endavant, no hi creuen, aquests arguments els deixen freds.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

L’ànima

Marc Vicens, 2021.

És natural que les persones que creuen que la vida hauria de tenir més elements de duració, hagin acordat que l’ànima és immortal. Hauria estat estrany que haguessin acordat el contrari.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

Senzill

Marc Vicens, 2020.

–¿No penses en la mort, Joanet?

–No gaire. Quan hi penso sóc feliç. Deu ser com la dissolució d’un terrós de sucre dins d’un vas d’aigua.

–T’ho mires molt senzill…

–Ja li he dit que no aspiro a res. ¿Com vol que no m’ho miri senzill…?

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.

Arriba un dia

Marc Vicens, 2021.

Arriba un moment en la vida en què de vegades s’enyora la frescor de la inconsciència i de la poca solta i altres vegades la poca solta fa enrojolar. Sovint pagaria el que fos per fer una ximpleria i un moment després amago el cap sota el coixí perquè el ridícul m’espanta.

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Edicions Destino, 2017.